Josefina Aldecoa.

Mor l'escriptora Josefina Aldecoa. La seva "historia de una maestra" és una meravella, us el recomano.

MADRID, 16 Mar. (EUROPA PRESS) -

L'escriptora Josefina Aldecoa ha mort aquest dimarts a Santander als 85 anys i serà a Torrelavega on s'acomiadi l'autora, segons han informat a Europa Press fonts pròximes a la família.

Josefina Aldecoa (La Robla, Lleó, 1926- Torrelavega, Cantàbria, 2011) escriptora i pedagoga espanyola i directora del Col·legi Estilo, va créixer en una família de mestres.

Durant la seva joventut va viure a Lleó, on va participar en la revista de poesia 'Espadaña', fins que el 1944 es va traslladar a Madrid per estudiar Filosofia i Lletres. A més, es va doctorar en Pedagogia amb la tesi 'El arte del niño', publicada el 1960. Durant els seus anys d'estudiant universitària va entrar en contacte amb escriptors com Carmen Martín Gaite, Rafael Sánchez Ferlosio, Alfonso Sastre, Jesús Fernández Santos o Ignacio Aldecoa, amb qui es va casar.

El 1959 va fundar a Madrid el Col·legi Estilo per al que es va inspirar en les idees que va reflectir en la seva tesi basades en les noves maneres educatives i en la base ideològica de la Institución Libre de Enseñanza.

Entre les seves obres destaca la publicació el 1961 de la col·lecció de contes 'A ninguna parte'. Després de la mort del seu marit, el 1969, va abandonar l'escriptura durant deu anys i es va dedicar únicament a la docència.

Després, va continuar la seva activitat literària amb 'Los niños de la guerra' (1983), on Aldecoa va fer una crònica de la seva generació il·lustrada per biografies i comentaris literaris sobre deu narradors sorgits en els anys 50, 'La enredadera' (1984), 'Porque éramos jóvenes'(1986) o 'El vergel '(1988).

El 1990 va iniciar una trilogia de contingut autobiogràfic amb 'Historia de una maestra' (1990), 'Mujeres de negro' (1994) i 'La fuerza del destino' (1997), com a resposta, en part, al discurs polític durant els anys posteriors a la dictadura sobre com reconstruir el sistema educatiu, el qual Aldecoa no considerava prou laic.

El 1998 va escriure l'assaig 'Confessiones de una abuela', en què va relatar les experiències viscudes amb el seu nét; el 2000 va publicar l'antologia de contes 'Fiebre' i el 2002 la novel·la 'El enigma'. El 2005 va sortir a la llum 'La casa gris', una obra seva de joventut, i el 2008 'Hermanas'. Entre els seus guardons, destaca el Premi Castella i Lleó de les Lletres, atorgat l'any 2004.