El club de lectura de Les Borges del Camp es va adherir a la campanya de la Plataforma Cívica Cent d'Estellés per commemorar el centenari del naixement del poeta Vicent Andrés Estellés .
Desenes d'entitats sumen forces i recursos per fer valdre la figura del poeta valencià Vicent Andrés Estellés ja que les Corts Valencianes van rebutjar celebrar el centenari del naixement del poeta.
Nosaltres vam repartir entre els membres del club de lectura de Les Borges del Camp l'Antologia poètica Vicent Andrés Estellés, a cura d'Isabel Soler, de l'editorial Proa. Algunes persones ja el tenien, algunes tenien altres llibres del poeta tothom coneixia Estellés, a tothom li agradava Estellés, tothom en tenia nostàlgia, tothom considerava que calia celebrar el centenari.
El format de la trobada va consistir en comentar, d'entrada, la vida i l'obra d'Estellés i la seva contribució a la poesia, la literatura i la cultura catalana. Estellés és el poeta del poble que escriu per al poble. Que vol dir moltes coses abans que arribi la mort, que les diu, clares, fortes, molt treballades, amb formats i mètriques diferents, però sempre sinceres i autèntiques.
La gent del club tenia ganes de recitar, cada persona s'havia preparat un poema i una explicació del perquè havia escollit aquell. En alguns casos els comentaris sobre la poesia eren de més d'una pàgina. Com encabir doncs tot això en uns apunts que serveixin de testimoni de la trobada?
Farem una llista, perquè en quedi constància dels títols que els recitadors van escollir i a cada una li adjuntarem una frase, més o menys significativa, de tot allò que es va dir al respecte.
Amb la dignitat amarga dels pobres: Estellés en estat pur, joc de desdoblament, joc de contradiccions. "mai no he estat trist... mai no he estat alegre"
res no m'agrada tant: Converteix un acte senzill en un ritual sagrat, una font de plaer immens.
pare: Homenatge als pares i la seva saviesa que és real perquè no és apresa a l'escola. El saber del fill sempre és gràcies al pare.
Assumiràs la veu d'un poble: Fa pensar en Espriu. Dos personatges ben diferents que aquí es troben. El més imporant, tenir consciència de la pròpia identitat.
m'he estimat molt la vida: Les coses petites són les que fan gran la vida
Vindrà la mort i jo no seré al llit: Aquesta és l'actitud que vull ser capaç d'assumir davant la mort, mentre encara em quedi vida.
Cançó de bressol: Enllaça amb l'anterior, aquesta manera que té Estellés d'assumir la naturalitat de la mort.
És així, si us plau: La mort apareix de manera inesperada, desapercebuda, però en marxar fa repicar les seves sabates amb un soroll continuat.
Testament mural: Amor, sexe, desig...tot ben viu, es recordat amb enyorament. Tot ben present malgrat que el poeta s'expressi en passat, Tot real i amagat damunt un cos inert, una paret, un lloc fosc que no dirà on és.
No escric èglogues: Potent, rítmic, nostàlgic i tremendament eròtic.
A sant Vicent Ferrer: Se'n fot de totes les parafernàlies muntades per "l'oficialitat" com homenatge a sant Vicent Ferrer. Un poema que no va poder publicar fins un any més tard.
Com a colofó què podríem dir? Aquest xic escrivia realment bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada