Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... si podem, algun dia del mes de novembre
Comentarem: Les nostres riqueses de Kaouther Adimi

diumenge, 11 d’octubre de 2020

Solitud de Caterina Albert

Fotograma de la pel·lícula Solitud dirigida per Romà Guardiet el 1991.

Solitud és una novel·la que costa, molts hem coincidit en la dificultat del llenguatge que aquesta presenta, no obstant això, un llenguatge avançat pel seu temps. Una novel·la d’una gran riquesa literària però amb capítols costosos per a la majoria de lectors.  Una de les nostres lectores va comentar com n’havia gaudit d’aquesta dificultat lèxica, sobretot en recordar paraules com aucells, quan es referia als ocells. N’hi ha que han jugat a imaginar que volien dir algunes paraules, però altres n’han gaudit buscant-ne el significat.

Una de les nostres lectores descriu el primer capítol i el final de la novel·la com el que més li ha agradat, de la resta es queda amb petites coses.  La descripció dels paisatges, la sensació de llibertat quan la protagonista es treu el mocador tot pujant acalorada a l’ermita. Com la Mila viu en un paisatge fosc i ple de solitud, cercant aquelles pessigolles que vol sentir, però que no sent.

Molts coincidim en la descripció acurada dels paisatges que ens regala Caterina Albert a Solitud, tot i que alguns remarcaven com els ha costat veure la transformació de la natura segons el pas de les estacions. S’observa com l’escriptora identifica els estats d’ànims de la protagonista amb el seu entorn. Puntualitzant més, veiem com la Mila va descobrint la seva identitat mitjançant el que està passant en el seu entorn. Una de les lectores afegeix el comentari sobre com la Mila es dedica en ànima a la neteja a causa de la seva insatisfacció.

Caterina para molta atenció en descriure els paisatges, però no fa el mateix amb els personatges, ens trobem amb un grup d’homes desdibuixats, però amb papers importants en la vida de la Mila. El pastor, és un dels homes de la Mila i fa la tasca de guia per la Mila, de fet és l’encarregat d’introduir-la al món de la muntanya, fins ara un escenari desconegut per a ella. En una de les escenes s’observa com la Mila tracta als vilatans de vulgars pagesos, posant-se ella en el paper de burgesa. Cada un dels personatges masculins de la novel·la desperta sensacions diferents a la protagonista, cada un d’ells té un paper diferent en l’evolució que la Mila fa al llarg de la novel·la. 

Per acabar un apunt sobre el desenllaç d’aquesta novel·la, un final tràgic per a la Mila, però que la porta a fer un gran canvi en la seva vida. Un final que ens mostra com Caterina Albert era una dona de pensaments molt avançats per l’època en la qual va viure. En la Mila reflecteix una dona que lluita contra el seu entorn social i que cerca la seva pròpia individualitat.



Cap comentari:

Publica un comentari