Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dia 12 de març
Comentarem: Antologia Poètica de Vicent Andrés Estellés

dijous, 9 de juliol del 2020

La passió. Janette Winterson


Entre la calor i les ganes de veure’ns, després de 3 mesos confinats, vam comentar apassionats la darrera lectura. Molts van coincidir en el fet que en un inici semblava una novel·la històrica basada en Napoleó, però una vegada endinsats en la lectura van comprovar que estaven equivocats. Més aviat es tracta d’una obra fantàstica, on hi coneixem persones amb peus palmípedes, o amb un ull telescòpic, fins i tot descobrim el robatori d’un cor, robat de forma literal. És una novel·la trencadora i sense que tu te n’adonis et fa entrar en un món ple de fantasies protagonitzades per les passions, on l’amor i la luxúria hi són ben presents.

La novel·la comença amb en Napoleó, en ell trobem un home fort, un líder, un governador coronat per l’església i al mateix temps és ridiculitzat per la seva passió per menjar únicament pollastres. Ens trobem en una França en guerra, on tots els que no són del nostre bàndol són enemics; en la França de l’ordre, on el catolicisme hi té molt de pes i el sexe és amagat.


Però la novel·la fa un gir sobtat, apareix la Villanele i ens transporta a Venècia, una ciutat viva, la qual has de conèixer molt bé per moure’t pels seus carrers sense perdre’t. Estem a la ciutat de les màscares i de les disfresses, on tan se val si vesteixes com un home o com una dona. On hi trobem llocs ben curiosos, com el casino que sembla d’una altra dimensió, un espai dominat pel joc i la fantasia.

Una història curta però que diu molt. La història d’un cor fora d’un cos, per així poder gaudir d’aquest cos sense barrejar-lo amb la passió que el domina. Un cos que es converteix en un cos lliure, tot i no oblidar mai el cor, per a poder tornar a una realitat confusa però certa.

Una història que ens parla del retorn, tornar a casa i retrobar el que havien deixat, però abans hi posem la passió. Passió que comporta l’acceptació del dolor i del misteri. Passió per la Mare de Déu, pels mestres superiors... Passió que ens fa embogir per escapar de la realitat.

Us estic explicant històries reals, creieu-me...

2 comentaris:

  1. moltes gràcies, Sheila, una bona ressenya que crec que defineix molt bé el què és el llibre i alhora recull les diverses aportacions que es van fer la tertúlia

    ResponElimina
  2. Estic content de saber llegir, a escriure encara no he arribar però ja ho fan altres per mi. Moltes gràcies Sheila, et crec.

    ResponElimina