Lo mig del món de Roser Vernet

 

La Roser Vernet és una gran activista. Una dona compromesa que milita en l'ecologia, el feminisme, l'anticapitalisme... Li agrada escriure i ho fa molt bé, recordem, per exemple els seus articles a La Directa. Al club de lectura de Les Borges del Camp hem parlat, i força, del seu primer llibre: Lo mig del món.

Què és Lo mig del món? Un llibre de memòries? Un assaig? Una novel·la? Un recull de sensacions? Un llibre de vivències? Potser una mica de cada una d'aquestes coses. No a tothom ha agradat per igual, a algú li ha costat, però, en general la gent s'ho ha passat bé i l'ha trobat interessant.

Parlar de Lo mig del món és parlar, forçosament, del llenguatge. Roser Vernet escriu en prioratí, moltes de les paraules no les coneixem, però totes són al diccionari, si més no al diccionari de l'Alcover - Moll. Algú, que ha viscut al Priorat, fa una llista d'una dotzena de mots no coneguts. Té paraules que li agraden i repeteix, com aspriu i conlloga, també ens agraden aquestes paraules. La Roser es va haver de barallar amb l'editorial perquè li respectessin el vocabulari. 

Potser no és del tot fàcil "escoltar-la" en aqueta (volgudament sense s) llengua, però ens agrada; i ens agrada, especialment, la intenció. La defensa identitària. Són moltes les coses que conformem una identitat, però sens dubte, la llengua és una de les bàsiques. Rescatem d'aqueta llengua prioratina les aulors; los silencis; els mos ... i ho contrastem amb els sons (preguntant-nos si no hauria de ser los sons) o bé amb lo lloc al qual, sembla que no acaba de quadrar, però igual això és filar massa prim.

En podem dir capítols de les parts en què està dividit el llibre? són curtets, quasi minimalistes, algú els compara amb haikus. Són només frases llargues? Són paraules, unides al final del llibre en forma d'espiral. Són paraules que troba en algun lloc del seu interior i les embolcalla amb altres paraules fins aconseguir un text de vegades filosòfic, de vegades nostàlgic, ple de ràbia o ple d'amor. De vegades són contes. Sempre amb molta força. Parla segura d'ella mateixa, convençuda del què diu, sembla. Però els anys l'han fet sàvia i potser per això acaba sovint amb un "o no". 

Els textos no tenen un lligam, encara que al començament ho pot semblar (lloc, casa, camí, pedres, aigua) Però després es barreja. Es barregen temps i conceptes. A algunes persones els ha sabut greu perdre aquest lligam inicial que els agradava. Amb els textos de la Vernet hem retornat, de vegades, a la infància, hem retrobat un món ara desconegut. 

Hi ha moltes vivències que podem compartir, algunes de les reflexions ens són comunes. Ens trobem dient allò de "jo també ho penso" i de vegades ens fa il·lusió, és com si descobríssim que també som savis, tot i que potser no ho sabríem explicar tant bé. 

Però, aturem-nos, Lo mig del món és un llibre per llegir a poc a poc, cada dia una de les reflexions, podria ser? No ha pogut ser, passen els dies i el món gira ràpid, llàstima, perquè el llibre ens recomana molta calma.

D'una cosa cal fer menció, perquè ha agradat a tothom. Són uns petits dibuixets, gairebé simbòlics, que encapçalen els capítols. Podríem dir-ne pictogrames? Ens ha sorprès molt gratament la simplicitat i la capacitat de L'Aina Bonet per transmetre en unes ratlletes, de vegades puntets, la intenció de les paraules de l'autora.