L'autora del text d'avui és la Rosina Ballester.
Com ens reunim per parlar de literatura, avui direm en quin context, aquest cop, i molts d’altres, s’ha produït la trobada: es tracte d’un lloc únic, a l’entendre de tots —som democràtics, però en aquest cas, anem acordats —el qual, només entrar, ens rep amb un roser espatarrant de roses perfumades i vermelles, com les d’abans, què voleu, la majoria de nantros ja hem passat la setantena i ho apreciem d’allò més; de quan els masos eren oberts al vianant, amables als ulls i a la salutació (llegeixis Proust) hem arribat, doncs, al Mas Negret. Precedits per l’encanteri de plantes, arbres, gats, gossos, una gallina que cova els ous d’una ànega jove, tot d’animalons domèstics, casetes amb tota mena de llavors que els ocells escampen, i sí, d’un silenci paradoxal: el silenci de la natura viva. Un cop a dins la casa ens rep la Maria Dolors i en Santi, en nom de tota la seva família de lectors. En seure, dipositem petits pica-pica que aniran regats d’unes croquetes inefables...
CONFETI es una novel·la que crea una biografia del gran Xavier Cugat. Gran com a músic, però sobretot, gran per la volada que va agafar en els daurats anys de Hollywood.
Ens hi introdueix un narrador omniscient, el qual, directament, ja ens parla de la fase amatòria, la més coneguda i brillant, entre espectacle i drama, volàtil, del protagonista. Dit això, continua la novel·la en primera persona sota el personatge del periodista que ens endinsarà en els ets i uts del Cugat adolescent i la seva família; la primera anada a NY, on es perfila la personalitat creadora del músic, fins arribar, en llargues pàgines, d’entrevistes i amors, al decés de Xavier Cugat a Barcelona; però aquí no acaba la novel·la, sinó en la fuga del periodista narrador, cap al propi desig d’haver estat el protagonista de la biografia, i, entre confetis i petards, entre lluentons, s’adorm: hem arribat al fi d’any del 1999. La mascarada s’acostava al seu final. (.......) l’endemà de bon matí, un dia més vell, em vaig despertar i tornava a ser jo. Però ja era un altre. (punt metafísic necessari de tot bon escriptor).
La majoria vàrem estar d’acord en que es tracta d’una novel·la molt ben escrita.
A alguns no va interessar, cosa que no treu l’opinió anterior.
Es va destacar La galeria dels records inventats com una gran troballa.
Hi ha una part de l’obra que és certa...
COMENTARI DEL JURAT: El jurat ha premiat Confeti, una obra exuberant, detallista, i molt ben documentada i fabulada que recrea una època i un ambient associat al món del espectacle. És una novel·la que converteix una persona històrica (Xavier Cugat) en un personatge literari.