L'home a la recerca del sentit. Victor E. Frankl

“L’home a la recerca del sentit” és un llibre que ha estat donant tombs a la llista de propostes durant molt temps al Club. No és un llibre per aconsellar efusivament, de la mateixa manera que no recomanaries amb totes les forces a algú que es prengui un got d’aigua calenta amb llimona, all cru i pebre just al llevar-se: si, és bo, molt saludable i té moltes propietats, però s’ha de païr i tens el risc que et vinguin amb l’all i te’l refreguin com si fossis una llesca de pa torrada.

I quin sentit té un camp d’extermini? (Si, extermini: concentrats hi estem quan mirem molt fixament una casella buida del sudoku esperant que ens parli. Allà no hi estaven concentrats, als Camps mataven les persones. Als Camps exterminaven el que consideraven molest, lleig, fluix, poc productiu. Només alguns intentaven concentrar-se en desaparèixer de la vista dels assassins).

Culpable de la recomanació, em faig responsable dels actes i durant el confinament vaig insistir en la lectura (sabent que no podrien vindre a casa amb l’all). Tampoc seré en absolut objectiva amb les aportacions.

El llibre són dos llibres, dues parts diferenciades de les que només en recomanaríem la primera: la que busca el sentit (la segona és la teoria teòrica teoriquiíssissima, que alguns ni hem llegit).

Podríem dir que ha estat un llibre que ha agradat, als coneixedors del tema i als novells en la causa, i m’atreviria a dir que en el fons, a tots ens a acabat deixant el mateix regust àcid amarg dolç. Si hem llegit a Bonnot segurament no ens aporta massa novetats.

És un llibre, potser, per llegir poc a poc. D’aquells que necessita mastegar-se, rosegar-se. Qui ja estigui avesat a la causa no necessitarà tanta digestió, tot i que sempre deixa aquest sabor al final de les pàgines.

V.E. Frankl ens remarca la importància de l’Art, la Bellesa, la Natura i l’Humor com a elements claus de la supervivència. Hauria de fer pensar a algunes persones potser això. Per damunt de tot, això si, emfatitza l’Amor: essència per sobreviure a qualsevol situació.

Va més enllà i ens explica les reaccions després de l’alliberament. ¿Pot algú que ha passat per tot allò i ha hagut de modelar, metamorfosar, els seus valors, convertir-se de sobte en una persona normal que pot somriure i ser feliç?

Per acabar m’hauria agradat posar alguna frase d’aquestes que et queden donant tombs unes setmanes, que poc a poc s’allunya del que has llegit però segueix allà la idea transformant-se i adaptant-se a les teves incerteses personals. Però no ho faré. Ja que “viure significa assumir la responsabilitat de trobar la resposta correcta als problemes que planteja”. Prefereixo no fer més espòilers i que cadascú trobi les seves pròpies cites.

Gràcies per aquesta oportunitat de compartir un llibre com aquest.