Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... agost, potser presencialment
Comentarem: Història de dues ciutats Dickens

dilluns, 15 de març de 2021

Parlem de "Liquidació" amb Rosina Ballester



Rebolcar-se a finals d'estiu, amb les onades furioses, plenes de sal i arena, sota un cel de plom, conscients de la tornada imminent a la ciutat, desorientada per la manca de ni  tan sols una convicció sobre qualque cosa...vet aquí l'angoixa! La manca de referències, o les referències perdudes en el joc perillós. L'instant efímer de l'escriptura en un racó del jardí, sotjat durant molt de temps, fins a acomplir-lo, instant al cap vespre d'abril, amb el cant de les granotes, els moixos excitats per la claror del ponent, un rossinyol, el darrer abegot per la glicina, l'alè humit de l'hora, la quasi fosca. El vol de papallones va ser la nostra efímera fratria.

Liquidació. Monòleg III de la segona part.

Rosina Ballester, l'autora, membre del club de lectura, és amb nosaltres, mentre la Fina "recita" aquest monòleg, embadalida per la bellesa d'una escriptura, que, diu, és tan bonica que es llegeix amb plaer ni que sigui, moltes vegades, ben bèstia el què s'hi narra. 

La Rosina, ens explica qui la coneix molt de prop, està sempre envoltada de diccionaris, algun dia escriurà un llibre dedicat als autors de diccionaris. Perquè és important trobar la paraula precisa en cada moment, perquè de vegades, algun diccionari, com el Coromines, d'una paraula en pot fer tot una novel·la.

Potser per això, i també, segurament, per la seva extremada sensibilitat, el llenguatge és tant ric i concís. D'un lirisme quasi sensual. Una historia dura, narrada a batzegades, sense cronologia, per una força interior que té necessitat de vomitar moltes frustracions, per una dona, en part potser la pròpia autora, bàsicament inventada, una dona que té un nom, però tant li fa, perquè la narració es converteix en universal, en l'univers de qualsevol dona, arribada a la maduresa, que vol i necessita treure del pap les cròniques de massa fets mai contats. 

La trobada del club de lectura amb la Rosina va ser molt rica, ella, a l'inici, ens va dir que la posava una mica nerviosa parlar d'aquest llibre tan íntim amb gent que la coneixia. Però la gent que la coneixia havia gaudit molt de la lectura, en general, malgrat que algunes persones expressessin certa dificultat per acabar de copsar tot el que s'hi deia. Però tothom en va destacar la força del llenguatge i la poesia. I es van dir moltes coses més enllà d'això. No serà fàcil encabir-ho tot aquí. Perquè Liquidació és molt més que l'excel·lència del llenguatge.

La Mercè ens va llegir els seus apunts. Va parlar de descripcions que l'havien portat a evocar els seus propis records, com el viatge en tren de Barcelona a Tarragona o la platja del Miracle. I de moltes sensacions, en general plaents, que l'havien envoltada mentre llegia un text tan ple de sensibilitat.  

La Teresa es va referir als prejudicis dels homes cap a les dones, al relat de la primera menstruació, quan la protagonista no va voler sortir de casa "perquè havia de vetllar aquell esdeveniment que tota nena sap i tota nena ignora", a la misèria de les classes més baixes i el sistema feudal perpetuat mentre són en vida les dues àvies, al trauma de la violació, viscut en silenci i sentiments de pecat i vergonya... Ens va llegir diversos paràgrafs d'una força poètica impressionant... 

L'Enric va destacar, a banda del llenguatge, el bagatge cultural de l'autora, constatat a partir de múltiples referencies al món de la literatura, l'art o la música. Una cultura, digué, que forma part d'ella i de tots nosaltres. Es va referir també als diferents registres, que simbolitzen la diversitat de "mons" viscuts per la protagonista.

El llenguatge, va dir el Joan Manuel, esdevé extraordinàriament sincer,  aquest anar i venir, els monòlegs encabits en el text sense un ordre concret... és una manera de pensar molt humana. 

Es van destacar també aquests moments de joia, que hi són, i les descripcions dels llocs on ella era feliç, dibuixats amb minuciositat i compartits amb el germà estimat, un germà que ja no hi és, a qui la protagonista adreça les seves paraules, absent i sempre present des de "l'aeri". Estimat Macià...  Amor fratern entre dos nens, tan poc freqüent en la literatura, tan intents en aquesta obra. 

Estimada Rosina, gràcies.


2 comentaris:

  1. Joan Manuel Ferrer i Gener15 de març de 2021, a les 15:27

    El llenguatge, va dir el Joan Manuel, esdevé extraordinàriament sincer, aquest anar i venir, el monòlegs encabits en el text sense un ordre concret... és una maneta de pensar molt humana.
    maneta -> manera.
    Bé x bé x bé = bé al cub perquè tres dels aspectes que has tocat tenen passió.

    ResponElimina