Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dia 14 de desembre a dos quarts de vuit del vespre
Comentarem:El gust amarg de la cervesa d'Isabel Clara Simó

dissabte, 30 d’abril de 2022

Cronica d'un vespre que vam menjar mona i vam parlar, entre altres coses, de la Lucia Berlin i dels seus contes


Vam menjar mona, que la Mercè i el Joan Manuel encara en tenien, i vam beure vi dolç de nous fet per la Teresa. Això ens va agradar. Però abans d'això, abans de xerrar de temes diversos, amb distensió i harmonia, vam parlar d'Un vespre al paradís, un llibre de contes, 22, escrits per la Lucia Berlin i publicats pel seu fill Mark Berlin un any després de morir ella. -No us perdeu el pròleg escrit pel fill- diria l'Enric. I, no, ningú no se l'havia perdut. És un pròleg dolç i emotiu que diu coses de la Lucia de manera molt entranyable.

I després comencen els contes. Tothom, excepte l'Enric que se'ls havia llegit seguits, els havia tastat a poc a poc -millor un conte cada dia-, sí, només un, i a voltes mig.

Són contes sobre nenes, joves, dones amb vides extremes, marcades per la pobresa, l'opulència, les drogoaddiccions, l'alcoholisme, l'abús sexual i/o el desamor. Sempre narrats amb senzillesa, naturalitat, amor i riquesa de detalls, que et permeten acceptar qualsevol cosa que passi i gaudir intensament amb els protagonistes dels petits moments feliços de les seves vides.

Són relats imprevisibles, càlids i impulsius. Darrere de cada un hi ha una dona. Sempre la dona com a protagonista principal. Dones de vides complicades. Ànimes lliures. Dones que viuen a llocs diversos, de vegades salvatges. Dones amb esperit de supervivència. Autobiogràfics? Molts ho són, segurament, però es fa difícil saber on acaba la biografia i comença la novel·la. 

Dones valentes. Sempre, però en uns relats més que en altres. A La Barca de la Ilusión la Maya arrossega el cos d'un mort per sobredosi, el puja en una canoa i es desfà d'ell, per salvar la família, per salvar-se ella. I de nou se n'adona que ha de tornar a dir mentides, quan es viu amb un drogoaddicte sempre calen les mentides.

Dones fortes amb conflictes amb la societat, des de petites. Caure i tornar-se a aixecar, constantment.

Dones cultes, amb molts coneixents de literatura i de música, en especial música de jazz.

Dones? o dona? Hi ha la Lucia darrera de totes elles? O potser també altres que havia conegut? Sigui com sigui, dones o dona que ens han fet gaudir de bona literatura i que recomanem. Millor però, empassar-la a petits glops.  

I per acabar dir que també hi ha molta natura als contes de la Berlin. Flora i fauna que desconeixem perquè són de les Amèriques però que ella ens apropa i ens obliga a recercar noms al navegador. Un exemple, la foto que hem triat per encapçalar aquesta crònica, un ocell estrany de nom curiós: fuet beccorb. Crec que té també algun altre nom, segurament qui ho recordi ho deixarà en algun comentari.

2 comentaris: