Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dia 16 d'abril
Comentarem: Lítica de Lucia Pietrelli

dimecres, 30 de març del 2022

Al març l'abril trencat


En un altiplà d'Albània, la vida dels muntanyesos es regeix pel Kanun, un codi propi, ancestral, que regula tots els aspectes de la convivència. Un dels seus articles obliga a venjar els assassinats amb altres assassinats. Ull per ull. La vendetta implacable. Una camisa tacada de sang, penjada en algun lloc de la casa de la família on hi ha hagut un mort, recorda als seus homes que han de sortir als camins i esperar l'assassí per posar fi a la seva vida. I així pels segles dels segles, en una roda imparable. 

El Kanun i la obligatorietat de la venjança són els protagonistes d'Abril trencat, la novel·la de Ismaïl Kadaré que algunes persones no van poder llegir. La temàtica no és apta per a tothom. 

Els que van tenir prou estómac per seguir endavant després de les primeres quaranta o cinquanta pàgines s'hi van quedar atrapats, de tal manera que la conclusió és que Abril trencat és una bona novel·la. Punyent i dura. Impossible per a determinades sensibilitats. Però amb una força brutal que enganxa a qui és capaç d'endinsar-se en unes pàgines no exemptes de bellesa i poètica narrativa.

Va agradar l'estructura i la manera de visualitzar el mateix aspecte des d'angles diferents: D'una banda el fill d'una família que ha de venjar, i ho fa, la sang del germà i es converteix, per aquest fet, en un condemnat a mort. D'altra banda l'escriptor, que fascinat pel Kanun viatja a l'altiplà, acompanyat de la seva esposa. I finalment l'intendent a qui li toca regular els deutes de sang i convertir-los en un negoci.

Les relacions entre l'escriptor i la seva esposa són part important de la trama. Unes relacions que es van trencant per donar pas a la incomunicació. Un amor que es desplaça i s'allunya del marit i una atracció inevitable cap a l'home que ha estat tocat amb l'estela de la mort.

Kadaré ens explica una cultura determinada, un religió pròpia, una realitat que ens fa esfereir i que no coneixíem però que no està tan lluny d'altres realitats on les venjances són presents encara que no estiguin regulades de manera tan concreta. I ho fa de manera magistral, en això tothom hi va estar d'acord.

1 comentari:

  1. M'agrada molt la resenya malgrat no vaig poder amb el llibre i m'ha agradat escoltar tots els vostres comentaris

    ResponElimina