M'agrada el començament, amb l'amenaça de la fi del món, any 1000. Efecte 2000! Poc hem avançat (pàg. 13-16). M'agrada el misteri que envolta l'origen obscur de Joachin (pàg. 17-21). M'agrada com està explicat del sarraí i com es fan amics. M'agrada com es curaven les ferides amb saliva dejuna. "Tenint en compte que de dejuns hi anaven sovint, les virtuts d'aquest remei natural estaven assegurades" (pàg. 32). M'agrada el paràgraf "no havia viscut prou per fer l'aprenentatge dels remordiments, que és una mossegada a les arestes de l'esperit altament incòmoda" (pag 38). I d'aquí fins al final del llibre la Fina ens podia haver escrit més de 100 "m'agrada", ella, quan se'n va adonar que estava a punt de transcriure quasi tot el llibre, va parar. Si alguna cosa va quedar clara és que a la Fina li havia agradat Quim/Quima.
El llibre, és evident, i a més ens ho explica només començar amb una carta que escriu a la Virgínia Woolf, fa un paral·lelisme amb Orlando. Això va fer que algú fes comparacions i també aquest algú o algú altre, va insinuar que l'Orlando tenia molta més força. No hi fa res, Quim/Quima, en general havia entrat molt bé. Parlant del paral·lelisme amb l'Orlando, la Rosina constatava que també era important, i evident, el paral·lelisme amb Orlando furiós de Ludovico Ariosto, publicat el 1532, en aquest darrer cas, perquè hi ha molt de la trama d'un llibre de cavalleries i d'amors gentils.
Efectivament, Quim/Quima és, així ho van constatar algunes, una novel·la d'aventures. Ja pot ser aventurer! va dir la Teresa, sap que no es morirà. I és que al personatge (personatges) els agrada tant de viure que es converteixen (es converteix) en immortals.
I és també, el Joan Manuel va dir que no s'ho esperava, però que ja li va anar bé, una novel·la històrica. "Cabdal" va dir la Rosina, per a tots els que vulguem una historia de Catalunya ben travada, utilitzant la poesia, la narrativa i la invenció necessàries per dur-la a tota mena de lectors/lectores que estimen les belles arts (en un moment donat, Quima, també pinta i sap música).
L'Enric va explicar que Maria Aurèlia va pretendre, tal com feien molts autors en aquella època, recuperar la memòria del país. El que fa amb Quim/Quima, va dir, es seguir el corrent novel·lístic de reivindicació històrica. El canvi de sexe li va bé per matisar algunes coses i especialment per explicar la vida quotidiana en les diferents èpoques.
Quim/Quima, doncs, és una novel·la d'aventures, és una novel·la d'història, és una novel·la irònica i divertida que li serveix a l'autora, segons el Joan Manuel, per exterioritzar un seguit de filies i de fòbies. Per exemple, queda molt clar que no pot veure els anglesos, anglès és una paraula insultant.
Al Joan li sabia greu no haver-la llegit als 18 anys, s'hagués divertit molt, li havia agradat molt la fantàstica descripció de Ramon Llull, cosa ja més sabuda, va dir, són les brometes del Narváez. Però del que no hi ha cap dubte, és que Quim/Quima és una novel·la feminista. Ser dona, va continuar dient e Joan, vol dir adonar-se'n que no ets el centre del món, i això pot resultar desolador. Aprofita el canvi de sexe per criticar els estereotips sexuals, va afegir la Teresa. Pel fet de ser dona, deia la Montse, està bloquejada amb set barreres. El cosset o les cortines són símbols de l'aïllament i del patiment a què ha estat sotmesa la dona.
Més coses: Com va dir la Maria Dolors, al explicar-nos la història ens fa adonar de tot allò que ha estat present al llarg dels segles i és present encara, les diferències entre rics i pobres, les opressions dels poderosos, les repressions contra els rebels...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada