La trena de Laetitia Colombani

.

L'autora

 

 

És una història de superació, de lluita personal en front de societats que ofeguen, que empobreixen o que esclavitzen. Una història, que amb pocs matisos, va enganxar i agradar.

Tres dones, tres fortes individualitats. Una índia,  una italiana i una canadenca. Països diferents, religions diferents, cultures diferents. Al començament sembla que no tinguin res a veure, de fet és ben bé així, cada narració va per la seva banda. Però, la Colombani no les explica per separat sinó que les intercala, cada capítol correspon a una dona i no són capítols gaire llargs, són fragments, trossets de la vida d'una, d'una altra i d'una altra, per tornar a començar amb la primera, la segona i la tercera. Algú deia que a l'inici se li feia difícil llegir les histories d'aquesta manera, tan trencades, però va pensar que si l'autora ho havia fet així per alguna cosa seria i finalment ho va entendre.

Els relats són brutals, angoixants, patidors. Algun lector va arribar a pensar en deixar-ho. Molta desgracia.  Demostra com a tots els països, des dels més pobres fins als més rics, és possible que algú es trobi marginat, impotent, bandejat, empobrit. En determinades situacions només hi ha dues opcions, deixar-se aniquilar, potser morir, o sobreposar-se, canviar d'estat, buscar la sortida.

Tot conflueix, tot es relaciona, tot està lligat i ben lligat (la goma a la trena), en un final sorprenent que no desvetllarem. Algú va dir que era obert. Hem conegut les aventures de tres dones valentes, les hem deixades en situacions ben diferents a les del començament. Però, la història de la seva vida no ha acabat. Estan, afortunadament, ben vives. Com continuarà a partir d'aquí? És tornarà a desfer al trena? La lluita per sobreviure mai no acaba. 

Algú va preguntar si era un final religiós, veladament religiós, tan veladament, en tot cas, que la majoria no ho va veure així. Va ser un incís, només explicat aquí perquè va provocar un cert debat al club. 

Hi va haver també una altra opinió sobre el llibre en sí, i en especial sobre el final. Massa màgic, massa Disney. És una opinió. 

Del llibre se'n va fer una obra de teatre, molt aconsellable, va dir qui l'havia vista. Magnífica, potser millor que el llibre. És també una opinió.