Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada:
20 de setembre amb sopar d'inici de curs

Comentarem:
La muntanya màgica de Thomas Mann.

dissabte, 21 de maig de 2011

HISTORIA DE UNA MAESTRA

Va ser una reunió tranquila, relaxada, amb argumentacions ordenades i on tothom va dir la seva i, és que el personatge de Gabriela ens era proper, ja que reflectia perfectament l'eterna confrontació del rol dona-home.
Història senzilla i planera, Josefina Aldecoa ens trasllada als anys vint per fer-nos viure les vicisituds d'una mestra en una època en la qual estava tot per fer, ja que la ignorància i el sentit religiós era el fang per modelar.
S'ha avançat molt des de llavors, però l'actitud de nens i nenes en quant a participació en les aules, segueix sent bastant similar. El sector femení encara "pateix" de passivitat, fruit del rol al qual ha estat sotmés pels segles del segles; la qual cosa vol dir que tenim molta feina a fer, molts murs per enderrocar.
Ens crida l'atenció i ens admira, la decisió de Gabriela d'anar a Guinea, d'obrir-se nous horitzons en aquelles terres tan llunyanes i diferents al que ella coneixia. Una decisió valenta.
La relació que va mantenir amb el metge guineà va donar peu a especular sobre què hagués passat a la seva vida en cas de no haver tornat al seu país d'origen. Una reflexió interessant.
El seu matrimoni amb l'Ezequiel, marca una etapa de lluites comunes i implicacions polítiques. No veiem amor, però sí un profund respecte per la tasca i les idees del seu company. Vam arribar a la conclusió de que es va casar "perque tocava". No hem d'oblidar de l'època que estem  parlant i de l'educació rebuda per la nostra protagonista que, tot i tenir un pare relativament progressista, hi havien coses que pesaven massa.
El punt d'inflexió arriba amb el naixement de la Juana, la seva filla. Com molt bé diu l'Imma deixa de ser dona per ser pràcticament mare, i és clar, això té un preu. La fredor i el distanciament passen a ser companys de la seva vida matrimonial i, el que abans eren interessos comuns, van difuminant-se fins a formar part de la memòria d'un temps passat.
Gabriela assumeix el rol que la societat imposa a les dones, s'ha acabat la seva lluita, ara el centre del seu univers té un nom, Juana.
Contar mi vida...Estoy cansada, Juana. Aquí termino. Lo que sigue lo conoces tan bien como yo, lo recuerdas mejor que yo. Porque es tu propia vida.

3 comentaris:

  1. Fantàstic, Santi. Estic contenta d'haver insistit perquè fessis tu el resum. T'ha quedat rodó. Gràcies

    ResponElimina
  2. Gràcies Magda! Em falta rodatge però com al setembre aniré al "taller", segur que d'aquí un temps la cosa millorarà notablement (espero).

    ResponElimina