Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dia 12 de març
Comentarem: Antologia Poètica de Vicent Andrés Estellés

dimecres, 24 de juny del 2020

L'home a la recerca del sentit. Victor E. Frankl


Lhome a la recerca del sentit” és un llibre que ha estat donant tombs a la llista de propostes durant molt temps al Club. No és un llibre per aconsellar efusivament, de la mateixa manera que no recomanaries amb totes les forces a algú que es prengui un got daigua calenta amb llimona, all cru i pebre just al llevar-se: si, és bo, molt saludable i té moltes propietats, però sha de païr i tens el risc que et vinguin amb lall i tel refreguin com si fossis una llesca de pa torrada.



I quin sentit té un camp dextermini? (Si, extermini: concentrats hi estem quan mirem molt fixament una casella buida del sudoku esperant que ens parli. Allà no hi estaven concentrats, als Camps mataven les persones. Als Camps exterminaven el que consideraven molest, lleig, fluix, poc productiu. Només alguns intentaven concentrar-se en desaparèixer de la vista dels assassins).

Culpable de la recomanació, em faig responsable dels actes i durant el confinament vaig insistir en la lectura (sabent que no podrien vindre a casa amb lall). Tampoc seré en absolut objectiva amb les aportacions.

El llibre són dos llibres, dues parts diferenciades de les que només en recomanaríem la primera: la que busca el sentit (la segona és la teoria teòrica teoriqussissima, que alguns ni hem llegit).

Podríem dir que ha estat un llibre que ha agradat, als coneixedors del tema i als novells en la causa, i matreviria a dir que en el fons, a tots ens a acabat deixant el mateix regust àcid amarg dolç. Si hem llegit a Bonnot segurament no ens aporta massa novetats.

És un llibre, potser, per llegir poc a poc. Daquells que necessita mastegar-se, rosegar-se. Qui ja estigui avesat a la causa no necessitarà tanta digestió, tot i que sempre deixa aquest sabor al final de les pàgines.

V.E. Frankl ens remarca la importància de lArt, la Bellesa, la Natura i lHumor com a elements claus de la supervivència. Hauria de fer pensar a algunes persones potser això. Per damunt de tot, això si, emfatitza lAmor: essència per sobreviure a qualsevol situació.

Va més enllà i ens explica les reaccions després de lalliberament. ¿Pot algú que ha passat per tot allò i ha hagut de modelar, metamorfosar, els seus valors, convertir-se de sobte en una persona normal que pot somriure i ser feliç?

Per acabar mhauria agradat posar alguna frase daquestes que et queden donant tombs unes setmanes, que poc a poc sallunya del que has llegit però segueix allà la idea transformant-se i adaptant-se a les teves incerteses personals. Però no ho faré. Ja que viure significa assumir la responsabilitat de trobar la resposta correcta als problemes que planteja. Prefereixo no fer més espòilers i que cadascú trobi les seves pròpies cites.

Gràcies per aquesta oportunitat de compartir un llibre com aquest.

1 comentari: