Dharamshala

 Pankaj Mishra - Els romàntics - Pag 224

Descripció de Dharamshala:

Aleshores Dharamshala era, i en molt bona mesura continua igual, un ciutat petita i sense pretensions. Formaven la seva petita població sobretot tibetans que havien arribat els anys seixanta buscant un refugi des de la seva pàtria, i damunt de les seves cases amuntegades i els carrers escanyats planava un punt de la melangia íntima i incompartible pròpia de tot exili permanent. Al vespre de l'estació dels monsons en què vaig arribar aquesta sensació encara era més fonda.

Tot de monjos rabassuts amb els caps tonsurats, les túniques arremolinades i mitjons curiosament cridaners no paraven d'entrar i sortir ràpidament de la boira que, com un vapor gris, embolcallava la ciutat al cim d'un muntanya. De les cortines de moltes cases diminutes repenjades les unes damunt les altres s'escapaven vàcues veus televisives i els xiulets de les olles de pressió. Les finestres de barrots de ferro obertes permetien veure habitacions petites i il·luminades per llums fluorescents on les dones tibetanes seien i cosien, i en tot de botigues mal il·luminades es veien homes ja madurs de cares amples i arrugades asseguts, quiets i pensarosos, darrera gerres plenes de caramels apegalosos. Semblaven remots i abstrets fins i tot quan parlaven amb tu, i tu et preguntaves quins records de pàtries perdudes es malmetien de mica en mica darrera la tristor punyent de cares estoiques.