Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dijous 23 de desembre a dos quarts de vuit del vespre
Comentarem: El pes de la papallona d'Erri de Luca

dissabte, 25 d’octubre de 2014

Christine Falls al club.

Acta la de reunió del Club de Lectura de les Borges del Camp
dia 22 d'octubre
hora les 8 del vespre
lloc la sala d'entitats de Cal Dasca.


Desenvolupament de la sessió 

La senyora Segura obre la sessió explicat perquè havia proposat  "El secret de Christine Falls" com a lectura quan es va decidir fer una negra. Es tracta d'evidenciar que la contemporaneïtat té novel·la negra més enllà dels autors nòrdics. I es tracta, sobretot, d'evidenciar que la novel·la negra no és un gènere menor, o no ho ha de ser, ni un passatemps, perquè Benjamin Black, que no escriu com John Banville, però escriu igual de bé, ha sabut fer, amb aquest gènere, gran literatura. "El secret de Christine Falls", primer títol d'una saga que poden continuar aquelles persones que s'hi hagin enganxat, és, afirma la senyora Segura, literatura en estat pur. 

El senyor Ferrer s'interposa amb un rotund: NO HI ESTIC D'ACORD. Com a novel·la negra, afirma el Sr. Ferrer, té tots els tòpics sense originalitats ni sorpreses: Alcohol, tabac (que gairebé desapareix a les pàgines del desenllaç), pinxos, pallisses, policia apartat del cas, detectiu afeccionat, relació amb les clavegueres que li donen informació dels pinxos, el gram crim a lo James Bond, una informadora descontenta dins la pròpia organització (a lo Montalbano) i els atacs a les associacions tancades, a l'església catòlica, al poder dels poders. I finalment la gran solució del cas que consisteix en que no hi ha solució.

La senyora Segura s'interposa per dir AIXÒ TÉ UNA EXPLICACIÓ: Black utilitza tots els tòpics de la negra per fer precisament això, una novel·la negra clàssica, amb tots els seus ingredients, però en un estil radicalment propi, diferent, elegant, on l'acció es condueix sense salts ni grans sorpreses. 

El senyor Ferrer la talla tot dient que en el moment que ell havia començat a parlar sobre els tòpics ja sabia quina seria la resposta de la senyora Segura. I continua dient que ell també considera, malgrat tot, que la novel·la està bé, que Black escriu bé, que marca el ritme a través de les descripcions, de les implicacions en la vida dels personatges, de la meteorologia... Que les olors tenen colors mentre que les preguntes no tenen resposta . Però, això no treu la crítica necessària: el lector endevina massa fàcilment qui és el pare de la criatura. No s'entén perquè la família no explica abans de què va la història.La violació és absolutament sobrera. 

Les senyores Tendo i Isern intervenen al mateix temps per aplaudir la darrera part de la intervenció del senyor Ferrer ja que també troben massa evident el pecat del jutge i tampoc no entenen la necessitat de la violació, el dolent ja era prou dolent. 

El senyor Aguadé diu que segurament la violació era necessària per reafirmar la càrrega de la historia familiar que, des del naixement, el destí ha fet recaure damunt d'en Quirke. Trobat en un orfenat, casat amb la que no estimava, enviudat i quan apareix una filla ha de ser, com a mínim, violada.   

La Senyora Tendo ha trobat que és una obra excessivament fosca. És claustrofòbica, afirma, encara que transcorri en paratges llunyans i separats per l'oceà, tot acaba sent el mateix, els personatges es retroben massa vegades, com en una capsa tancada on els habitants rebotessin de paret en paret sense poder fugir de sí mateixos.

La senyora Isern demana la paraula per remarcar, com de costum, cóm havia patit. Fa referència al transfons de la realitat que s'amaga, o es mostra, amb aquesta novel·la.


Declaracions finals a càrrec de la senyora Obiol i el senyor Aguadé


Senyora Obiol: És un llibre que enganxa i el vaig llegeix amb interès.
La trama és interessant, et va sorprenent tot l’entramat de històries i d’embolics, com posa de manifest les aberracions dels dits “catòlics” i com continuen malgrat, descobrir-se els fets, amb la convicció de que ells tenen la veritat absoluta i tot el que fan és guiats pel desig de fer el bé o al menys així ho volen fer creure i en realitat actuen amb una falta de consideració i de caritat, per dir-ho amb termes religiosos, aclaparadores i amb un orgull de casta superior i poderosa increïble.
En Quirke és un personatge sorprenent carregat de defectes però amb una gran tenacitat per descobrir i posar de manifest la veritat, els altres personatges també estan molt ben dibuixats.
És dura i els fets són greus però sí que el recomanaria.

Senyor Aguadé: Es un llibre bo des del punt de vista d'escriptura, però no és una novel·la policíaca, no hi ha una trama intel·ligent ni audaç per arribar a esclarir els fets, només la recerca de la veritat per part d'algú que se sent implicat a fer-ho per la pròpia implicació, com si fos la recerca d'un mateix. Esperava una altra cosa. No el recomanaria.

Cloenda
Les assistents en representació del Mas del Negret van obsequiar tothom amb uns pots de rovellons en conserva. Les fotografies dels plats que cada família va elaborar amb els rovellons es van enviar, en la intimitat, pel Wasap privat.

1 comentari:

  1. Joan Manuel Ferrer i Gener28 d’octubre de 2014, a les 9:15

    Com sempre, molt bona la descripció de la reunió.
    Està perfectament detallat el que diem i com ens comportem.
    De moment, no vull entrar a la saga de Quirke, pot ser més endavant

    ResponElimina