Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dia 16 d'abril
Comentarem: Lítica de Lucia Pietrelli

dimarts, 30 de setembre del 2014

Ester, ànims amb les guerres!!!


—¿Ha leído usted Guerra y Paz?

—¿Cómo dice? 

—Guerra y Paz, de mi tocayo León Tolstói. 

—No —repuse, sin comprender a qué venía aquello—. Lo empecé, pero lo dejé a la cuarta batalla o a la cuarta fiesta, no recuerdo bien.

 —Una lástima —opinó—. Siempre pregunto esto, porque tengo la pequeña manía de dividir a la gente entre quienes han leído y quienes no han leído ese libro. Hay una raya divisoria entre quienes soportan mil quinientas páginas de sabiduría continua y quienes se rinden a medio camino. Esperaba sinceramente que usted estuviera del otro lado de la raya. 

—Lamento defraudarle. Sólo termino los libros que me mantienen la curiosidad.


—En cualquier caso, la frase que quería citarle debe de estar por la página veinte, así que seguramente la leyó, aunque acaso no la recuerde. La pronuncia el príncipe Andréi: Querido, no puede decirse en cualquier parte lo que uno piensa.


El alquimista impaciente (Lorenzo Silva)




1 comentari:

  1. Gerra i Pau va ser per a la meva desencisada adolescència una revelació i es va convertir en la mesura secreta de totes les meves aspiracions i el meu ideal de vida.
    Em vaig enamora de la Nataixa la Maria, la Sònia, el príncep Andrei, de Pierre Bezukhov. Amb ells vaig plorar i vaig somiar. La vida al Silos em semblava més suportable si al final la Nataixa es casava amb el Pierre i es convertia en una mare de sòlids malucs, si el príncep Andrei moria mirant la profunditat de cel que tenia sobre el cap i la Sònia es pintava un bigoti amb negre de fum en aquella cara bonica encesa de passió.
    La vida, doncs, a fora, era gran, bonica, dolorosa i sagrada i un dia jo l'atraparia.

    Marisa Madieri - Verd aigua.

    ResponElimina