Erri De Luca (temps de festa)

L’alpinisme i l’escriptura són per mi els temps de festa

GRIMPAR:

Grimpar em procura un desert provisional. M’estimo el desert. M’estimo les Escriptures sagrades que he traduït de l’hebreu antic. Jo no faig escalada per acostar-me a l’infinit o a cap divinitat, si no per allunyar-me de mi mateix.

 ESCRIURE:

Escric per donar una altra oportunitat al passat. Jo no invento pas històries atès que són les meves. En aquest sentit, sóc un escriptor limitat.  Faig d’escriptor de la resistència. I refuso de signar cap armistici. És així que tinc la possibilitat de tornar a escoltar les seves veus.

Considero un valor cada forma de vida, la neu, la maduixa, la mosca.
Considero un valor el regne mineral, l’assemblea dels estels.
Considero un valor el vi mentre dura l’àpat, un somriure involuntari,
el cansament de qui no s’ha fatigat, dos vells que s’estimen.
Considero un valor el que demà no valdrà res i el que avui
encara val poc.
Considero un valor totes les ferides.
Considero un valor estalviar aigua, arreglar un parell de sabates, callar
a temps, comparèixer al primer crit, demanar permís abans d’asseure’s,

estar agraït sense recordar de què.
Considero un valor saber on és el nord d'una habitació, quin és el nom

del vent que està eixugant la bugada.

Considero un valor el viatge del rodamón, la clausura de la monja,
la paciència del condemnat, sigui quina sigui la culpa.

Considero un valor l’ús del verb estimar i la hipòtesi que existeixi un creador.

Molts d’aquests valors no els he conegut.