Sabeu que és quedar-se amb l'estómac encongit com si un puny l'hagués premut amb força primer per recargolar-lo després? Sabeu què és que aquesta sensació la provoqui la lectura d'una novel·la? Una sensació d'angoixa i de patiment que va augmentant en progressió indirecta a les pàgines que queden per llegir.
Un paisatge fred, desangelat i dur i unes persones que hi viuen, estimant-lo o odiant-lo, mai indiferents. I uns sentiments tan durs com l'espai on s'han gestat; recargolats també dins els estómacs dels personatges; interioritzats. Amor, passió, odi. Mai indiferència. I gel, mol de gel; a l'exterior i als interiors. Un fred dolorós. Entre les mans el llibre també fa mal. Però, com els protagonistes amb les seves relacions, no hi ha manera de desfer-se'n.
Una nit la lectora es fica al llit, com sempre amb un llibre a la mà. Només un capítol abans d'apagar el llum. Però ja no li és possible, està atrapada. I ha de llegir i llegir fins que l'acaba. I es queda amb l'estómac encongit com si un puny l'hagués premut amb força primer per recargolar-lo després...
Desolacions - Caribou Island.
David Vann – Empuries. Narrativa
261 pàgines.
Per a persones valentes amb la lectura
No us deixarà indiferents.
