Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dia 4 d'octubre a dos quarts de vuit del vespre
Comentarem:El regne de les dones de Anton Txèkhov

dissabte, 25 de desembre de 2021

Avui: El pes de la papallona. Trobada virtual del club

Les peülles de l'isard són els quatre dits del violinista. Es mouen a ulls clucs i no s'equivoquen ni un mil·límetre. Volen sobre els estimballs, malabaristes a les pujades, acròbates a les baixades, són artistes de circ per l'escenari de les muntanyes. Les peülles de l'isard s'aferren a l'aire. El coixinet fa de silenciador quan vol, si no l'ungla partida pel mig és una castanyola flamenca. Les peülles de l'isard són quatre asos a la butxaca d'un tafur.

És un paràgraf d'El pes de la papallona, un dels molts paràgraf plens de poesia en què Erri de Luca omple un text curt, només 63 pàgines. És un conte? És un "cuento"?  Hi ha diversitat d'opinions entre els membres del club.

Al paràgraf inicial li falta una frase, important per a algú: La gravetat és una variació del tema, no pas una llei. Potser no està ben traduïda, potser hauria de dir "una variable del sistema". En tot cas convida a aturar-se per entendre-la. I és que això passa amb tantes frases! Erri de Luca és el rei de les frases. En cada un dels seus llibres, també en aquest, on es troben altres reis: el dels isards, el de veritat, l'animal espectacular que domina els altres mascles; i l'anomenat rei dels isards, home, potser ell no es mereix aquesta distinció, ell no és un rei, però, igual que l'animal, és un solitari que domina les muntanyes, capaç d'arribar més lluny que tots els altres, no tant però com l'isard, al qual no pot abatre. 

I l'home mata, ho ha de fer. és un caçador furtiu, això i poca cosa més a la seva vida. Són els trets els que maten? Compte! És important la precisió. Ens en fa adonar el doctor. El llibre en català parla de "la pólvora dels trets", però a l'original diu "la pólvora del tret" és un sol tret el que mata.

 Són dos assassins els protagonistes? La paraula assassí, o assassinat, no apareix en tota l'obra. Es parla més aviat d'abatre. Hi ha diferència? Hi ha càstig? Al final de la vida els deutes es paguen, diu una tertuliana. 

Dos protagonistes, un humà, l'altre bèstia. Hi ha noblesa? Hi ha fatalitat? L'ocàs de la vida arriba per a tothom, també per a ells dos. Potser intuïm massa aviat com s'acaba. Això a algú no li agrada. Tampoc li agrada, a aquest algú, l'eterna rivalitat entre els dos mascles.

Dos mascles. Un humà, una mica bestialitzat en la seva soledat. Un altre, bèstia, potser una mica massa humanitzada a parer d'algunes persones. En absolut, per a altres. La humanització de l'isard és el que dóna el contrapunt a la historia dels dos líders quan les forces se'ls acaben. Cadascun d'ells pren la seva decisió.

A ella li ha agradat el to poètic. Com a tothom, la poesia és innegable. Però a ella li sembla que alguna part és massa infantil, massa simple. A ella li ha agradat aquell "calia?" cap al final de la narració.

El Pirineu ara és un parc temàtic, abans hi havia menys animals. Quan ell era petit hi feia excursions per veure isards. Un llibre pot agradar per moltes coses. Pot agradar per com està escrit, i és el cas. Però ell en destaca especialment la veracitat. L'Erri sap de què parla. Ha recordat un determinat personatge. Aquests homes solitaris d'alta muntanya existeixen.

I la papallona? La papallona és el toc de gràcia, la llicència de l'escriptor, ella volteja constantment les banyes de l'isard, ella hi reposa. Quant pesa una papallona?

 


1 comentari: