Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dijous 25 de novembre a dos quarts de vuit del vespre
Comentarem: Els colors de l'incendi de Pierre Lemaitre

dissabte, 16 de gener de 2021

Tardor


En aquesta sessió ens tornem a reunir de manera virtual, però amb la magnífica sorpresa de retrobar-nos amb una companya que a causa de la llunyania no podia assistir a les sessions presencials. A poc a poc veiem les coses bones de les reunions virtuals, una d’elles apropar-nos aquells que tenim lluny.

Deixant enrere la tardor, les temperatures agradables i els colors vermellosos que vestien el paisatge, van entrar a les fredes temperatures que ens deixava el  temporal ‘Filomena’ acompanyats de paisatges emblanquinats finalitzàvem la lectura de Tardor.

Aquesta ha estat una lectura desconcertant per a la majoria de nosaltres, quasi tan desconcertant com la situació actual que estem vivint. N’hi ha que han rellegit el llibre dues vegades, d’altres fins a 3 vegades, ens queda clar que és una lectura que ens ha deixat fora de lloc. 

L’Ali Smith ens presenta una novel·la moderna amb un llenguatge poètic, un aspecte surrealista que ens barreja l’actualitat amb la fantasia dels somnis i ens presenta aquesta barreja en un format d’obra literària collage. Si pensàvem que el collage era un format artístic visual, l’Ali Smith ens ha ensenyat com fer-ne de literaris. Alguns de nosaltres ho vam descriure com una olla barrejada, una obra d’esfilagarsada o una teranyina on tot el que passa està desordenat, però connectat, finalment vam decidir que es tractava d’un collage

L’escriptora ens mostra a l’artista Pauline Boty, un artista anglesa, feminista i fundadora del moviment Art pop britànic. Les obres de l’artista se centraven en collages i és en el que s’ha centrat l’escriptora per fer l’obra, si més no, el que ens ha semblat a  nosaltres. Tardor es compon com la mateixa pintura de l’artista, explicació d’una realitat i al mateix temps surrealista.

Una obra que per alguns es llegeix bé i no profunditza gaire, per altres és una novel·la que et dona elements per profunditzar encara que el llibre per ell mateix no sigui profund.  El primer capítol ha estat difícil de seguir per la majoria, sort que tenim caps pensants al club i ens han fet veure que és una referència de l’Odissea! L’obra vesteix una cultura pròpia donant a conèixer petites coses, petits fets, com les complicacions que ens trobem quan hem de renovar el passaport.

El llibre també ens fa referència al temps i ens mostra com tot cau, com les fulles a la tardor que cauen dels arbres i acaben destruint-se. Certament, una novel·la de vida i mort.

Una novel·la en la qual és impossible quedar-se amb un personatge, més aviat el que t’emportes és la importància de les relacions entre persones i el que ens aporten per al nostre futur. Relacions en les quals podem estimar de moltes maneres. Relacions unides per la lectura, on quan et retrobes el ‘Com estàs?’ Va acompanyat d’un, ‘Què llegeixes ara?’.





7 comentaris:

  1. Molt bé Sheila, crec que has sintetitzat perfectament el que vam parlar durant més d'una.

    ResponElimina
  2. Jo encara diria més, genial i molt bé, Sheila.
    Un llibre estrany i una ressenya que explica molt bé la sensació que queda després de llegir-lo, tot i això, un llibre bo que per a la majoria és recomanable i ha merescut una qualificació mitjana de notable, fins i tot hi va haver qui li va posar un 11.

    ResponElimina
  3. Gràcies Sheila, em sembla un comentari del tot acertat. La novel·la em va agradar molt gràcies al collage.

    ResponElimina
  4. Molt be Sheila, m'ha agradat molt com ho has explicat. Llàstima que no vaig poguer ser-hi a la reunió però veig que no soc l'única a qui li ha semblat un llibre estrany, facil de llegir però complicat d'entendre a estones. Pot ser m'ha faltat llegir-lo dos o tres cops per acabar d'estimar-lo.

    ResponElimina
  5. Al llegir l'escrit me n'adono de lo bé que estem en aquest club, lo diversos que som i lo munt que aprenem.
    No sé si la Fina va fer notar que a la pàgina 25 hi ha una frase que conté un error (suposo que de traducció):
    "El bec del rossinyol penetrant dins la corol·la"
    Els rossinyols no mengen nèctar.

    ResponElimina
  6. Un bon resum, Sheila, precís i concís.

    ResponElimina