Veritats sobre els fills de puta

"Quan van tirar la porta per veure d'on sortia la pudor

i em van veure allà, van començar a cridar auxili quin horror,

i en canvi abans no se'ls havia acudit cridar, ja que la vida no fa olor."

La vida al davant Romain Gary.

Crònica de la trobada:


INTRODUCCIÓ 

Una companyia excel·lent, un xoriç sense conservants, uns bunyols de vent exquisits, un vi negre prou bo i una tertulià per endavant. (Joan)
La felicitat s'ha de saber aprofitar quan es presenta. (Momo)


LES FRASES SELECCIONADES PER LA FINA
 
Vaig deixar de ser ignorant als tres o quatre anys i a vegades ho trobo a faltar. (Momo).
Naltros ja fa molt temps que hem deixat de ser ignorants, molt més temps que no pas el Momo, però volem creure que no hem perdut la capacitat de descobrir que els emperadors van despullats. Potser aquesta és una de les virtuts de la gent del club, potser per això ens agrada trobar-nos i potser per això gaudim amb els llibres escrits en llengües diferents, des de països diferents, però que saben trobar el to de la sinceritat. No és el primer llibre que hem llegit on el protagonista és un nen. Ha de ser molt difícil posar-se a la pell d'un infant, ja ho havíem comentat en altres ocasions. Romain Gary ho aconsegueix meravellosament, no només pel que diu, bàsicament per com ho diu.

Durant molt de temps no vaig saber que jo era àrab perquè ningú no m'insultava. (Momo)
Per parlar de marginalitat, de prejudicis, d'etiquetatges... es poden construir bons assajos de desenes de pàgines, o senzillament posar quinze paraules a la boca d'un nen.

Jo ja tenia nou anys, si fa i no fa, i a aquesta edat ja es pensa, menys quan s'és feliç, que llavors no cal. (Momo)
I van els educadors i ens diuen “hem d'ensenyar a pensar”

Per cuidar nens cal molta ansietat, doctor, si no, es converteixen en uns bandarres (Sra. Rosa)
Haurem d'ensenyar els educadors a suportar altes dosis d'ansietat. D'això en saben a cabassos algunes de les persones presents. També hi ha qui li diu amor.

No fan falta motius per tenir por, (Sra. Rosa)
Això mai no ho he oblidat ja que és la veritat més gran que he sentit mai (Momo)
I és que tota l'obra és absolutament plena de veritats creïbles.

La Fina en té moltes més, de frases, a la llibreta... tantes que no hi caben en aquesta petita crònica de la trobada.

 
Ara hem de parar atenció a:

 
TOT ALLÒ QUE HA SORPRÈS LA MERCÈ

• La manera fantàstica de narrar els fets en boca d’un infant
• El llenguatge directe, sincer i propi de l’ambient en que viu.
• La gran dosi d'humor en una història on les desgracies i drames es succeeixen sense parar
• Com parla de fills de puta en l’autèntic i biològic sentit de la paraula, uns personatges tocats com un estigma pel seu naixement que els aboca a la marginalitat, tan diferents dels que normalment anomenem així.
• La descripció que fa dels personatges adults, la seva relació amb ells i amb la vida: El drogoaddicte i la seva recerca de la felicitat. La figura entranyable de la Lola el transvestit senegalès campió de boxa amb un cor tan gran com les seves espatlles
• Els mons i vivències que inventa per tal de poder sobreviure, la lleona que dorm amb ell a la nit, els pallassos del circ mecànic, el paraigua ….
• La relació amb la Sra. Rosa i la voluntat de continuar al seu costat i de procurar-li un final digne.
• La descripció dels grups ètnics marginals i la relació amb ells i com s’ajuden amb els seus propis medis i segons la seva manera d’entendre la vida, unes relacions entranyables.

 
QUAN JA S'ACABA ARRIBEN LES PREGUNTES DE RIGOR

Pregunta: Recomanaries el llibre?
Resposta: Sí. Per unanimitat

Pregunta: Per què?
Algunes respostes: Llenguatge directe (Maria) Tendresa (Maria Dolors) Fa una bona descripció d'una situació real (Enric)

 
EPÍLEG 
 
Crec que l'autor ens vol fer veure que tots som Momo, que som el producte d'un submón i d'un lloc i que treure el cap per la finestra, mirar i pensar ens pot ajudar a trencar la closca i entendre una mica més la diversitat. (Joan)