Tastem Don Quijote

El Quixot


Ens vam trobar al rafal. Feia bona nit. I les perspectives dels comentaris i, sobretot, de les menges que ens esperaven, no van fer-nos pensar en la fresqueta del setembre.

El llibre va resultar interessant per a quasi tothom. Quasi tothom va confessar que el va llegir més per voluntarisme - no diré per obligació - que per veritable interès. Però per sorpresa d'alguns, l'obra es va anar fent cada vegada més interessant així que s'avançava en la lectura.

Es va parlar de "descobriment", d'obra "molt divertida", de "llenguatge interessant" amb paraules que encara s'utilitzen en algunes regions, com "yantar" (potser perquè esperavem el sopar...), de refranys, d'imaginació, de rareses estilístiques...

Va sortir Martí de Riquer, mort feia un parell de dies, amb propostes històriques sobre el llibre, i amb l'anècdota  que va llegir Tirant lo Blanc (llibre del qual després en va ser un gran expert, així com de literatura medieval) perquè llegin el Quixot va veure que Cervantes el salvava de la crema i el considerava un bon llibre. Va sortir Borges, amb Pierre Menard autor del Quijote, on proposa la possibilitat de llegir obres anteriors amb un punt de vista actual. Va sortir la "Quijotización de Sancho y la Sanchificación de don Quijote", atribuïda a Unamuno però en realitat de Salvador de Madariaga, on s'assenyala que els personatges van variant la seva manera de veure el món al llarg de la novel·la, i que don Quijote es va tornant realista i Sancho busca les aventures imaginàries que abans trobava el seu amo. Va sortir algú a qui no li havia agradat l'obra, per trobar-la desfasada i carregosa, i en això va coincidir una part dels contertulis, en què hi havia capítols que es podien saltar sense perjudici del resultat final.

I per fí va venir l'àpat. Va ser internacional: No podia faltar el plat quixotesc, i com que era dissabte, "Duelos i quebrantos" , que van quedar per llepar-s'hi els dits. Una musaka grega, unes figues farcides de pernil, guacamole mexicà, humus àrab, truita amb samfàina catalana, "bollos" artesans, tarta de poma, una síndria ecològica... I xampany i vi negre. I aigua fresca.

Alguns dels components del club a les postres