A l'atzar, sense ni remarcar les fons, sense saber si ho ha dit algú que hi entén molt o algú que hi entén poc. Només les primeres frases que pesco de diversos llocs posant al google L'Acabadora.
_____________________________________________________________________________
T’arriba al fons i et remou per dins. I sense adonar-te’n et porta a pensar (i a repensar) qüestions gruixudes com l’empatia davant del patiment, la por a la mort, la maternitat, les lleialtats, l’amor i la llibertat.
L’acabadora no és una novel·la perfecta, diguem-ho de seguida. Però té tota la força i les virtuts d’una opera prima: veritat, compromís, i aquella manera generosa de quedar despullat davant del lector que en tants escriptors l’ofici fa perdre més endavant,
És podria dir que aquesta és una història petita que arriba als sentiments d'uns personatges peculiars, però per aquest motiu no sembla que passi massa res i la trama és lenta. Té fragments interessants i que es llegeixen bé, però també d'altres més avorridots que no aconsegueixen atrapar-te. Està ben escrit, però amb un estil que personalment no trobo absorbent.
Una novel·la commovedora pel seu contingut i molt amena de llegir per l’ús acurat del llenguatge. El vocabulari i les construccions sintàctiques emprades i l’encert de les descripcions són simplement delicioses.
Aunque, objetivamente, se pueda argumentar que es una novela a la que se pudiera atribuir una cierta debilidad, necesitar una mayor perfección narrativa, el remarcable interés y valor de La Acabadora de Michela Murgia surge de la apreciación de los contenidos de esta historia y de la motivación y actitud con que son narrados.
_____________________________________________________________________________________
M'ha cridat l'atenció l'escena de la verema, on l'Andríu li agafa el canell a la Maria per evitar que li piqui "l'argia".
ResponEliminaÉs una aranya, parenta de la famosa viuda negra americana.
He trobat això:
http://es.wikipedia.org/wiki/Latrodectus_tredecimguttatus
http://www.rivistadiscienzesociali.it/clara-gallini-un-rituale-di-guarigione-in-sardegna-il-ballo-dell%E2%80%99argia/
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://umanacondizione.blog.tiscali.it/files/2010/01/uid_1263de82736.580.0.jpg&imgrefurl=http://umanacondizione.blog.tiscali.it/2010/01/18/il_rituale_dell___argia_2030399-shtml/&usg=__oCiK6vkDxr641QvunMJBDXfwQqE=&h=535&w=580&sz=63&hl=es&start=36&sig2=3PzTI_UXX7M-FVsAQqRAkg&zoom=1&tbnid=SWuIv1n42a1AgM:&tbnh=124&tbnw=134&ei=rrlbUu2PHsbVtAbtk4HIBQ&prev=/search%3Fq%3Dargia%26start%3D20%26um%3D1%26client%3Dfirefox-a%26sa%3DN%26rls%3Dorg.mozilla:ca:official%26hl%3Des%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&sa=X&ved=0CEoQrQMwDzgU
He buscat un vídeo d'il ballo dell’argia i ni l'he trobat.
EliminaAbans que comencéssiu a llegir la novel·la us vaig enviar el meu comentari: "M'ha agradat molt, és una novel·la senzilla però toca molts temes sobre els quals es pot debatre: des de la modalitat d'adopció tan particular que apareix, l'ofici de l'acabadora i la seva relació amb l'eutanàsia de gent que està a les acaballes o de gent jove, fins que mai es pot dir "d'aquesta aigua no en beuré". Tot impregnat d'un entorn rural, en un llibre que arriba molt a través dels sentits: els colors, les olors, les tasques del camp, la manera de viure de la Sarenya profunda. En fi, em penso que ho passareu bé, llàstima que no pugui venir, casumlolla!!"
ResponEliminaAra que ja l'heu llegida (llavors no podia avançar aconteixements) volia comentar que una de les coses que més em van sobtar van ser l'actuació de l'acabadora amb el noi jove. Jo entenia el seu paper amb persones moribundes que ben bé viuen amb permís de l'enterramorts, persones que mantenen unes funcions vitals però que ben bé no viuen. El cas del noi jove, però, era diferent, una persona plenament lúcida capaç, sense cap mena de dubte, d'acabar amb la seva vida sense cap tipus d'ajut. Feia falta l'acabadora aquí?
L'altre fragment que em va resultar innecessari era l'anada a la ciutat. Entenc que l'escriptora ens volia mostrar el descobriment de la passió per part de la noia, un sentiment molt contrastat amb tot el que ha viscut abans i viurà després, però a mi em va resultar sobrer.
Tot i que se li poden criticar coses, tot i ser una novel·la senzilla, continuo pensant que és una novel·la que dóna molt per parlar.
Petons i bona trobada.
Imma
Casumlolla, Imma, què no puguis venir! Parlaríem de tot això i segur que donaria molt de joc, bé donarà, segur, però sempre ens faltaràs tu, o sempre ens quedaràs tu.
EliminaEl llibre, crec, parla de moltes coses, de la terra, de les identitats, de les fidelitats, de les identificacions amb el que ens és propi... I què ens és propi? Quina és la meva família? Quina és la meva pàtria? Què és l'amor? Què és la pèrdua? Què és el dol? Què és la vida? Què és la mort? Fins quin punt podem decidir de la pròpia vida i de la pròpia mort? Fins quin punt podem decidir sobre la dels altres?
I té aquest punt dur, molt dur, què és on es centra, penso la polèmica, el que tu has esmentat, el més difícil d'entendre. Crec que l'autora és molt valenta plantejant-ho d'aquesta manera, sense la mort del jove podria ser un llibre quasi etnogràfic: allà a Sardenya hi havien acabadores i filles de l'ànima. Amb la mort del jove, el plat fort del llibre, ens dóna un toc de realisme punyent per tal que puguem plantejar-nos el tema des de la nostra ètica, haurem de pensar, com la protagonista, segurament, d'entrada dir no, no ens sembla bé, i després continuar pensant ... a veure fins on arribem.
Demà direm més coses, i les posarem aquí, i ja ens diràs què et sembla.
Sempre hi ets ...