Kenzaburô Ôe - Una qüestió personal

El destí, de sobte, havia corregut més de pressa que ell. Va arribar com la bufetada inesperada que no saps perquè has rebut. Com la tempesta que el cel no havia assenyalat. Estava desprotegit i sense paraigua. La edat adulta l'havia atrapat, no pas contra ell, només sense ell.

Quan la seva dona era a la clínica a punt de parir, encara no sabia ni perquè s'hi havia casat. Potser per això, perquè no trobava com situar-se dins la seva realitat, es va comprar aquells mapes d'Àfrica i es va entretenir a marcar-hi recorreguts.

Quan algú no és capaç de saber si vol ser home, com ha de saber si vol ser pare? Quan algú no és capaç de saber si vol ser pare, com ha de saber si pot acceptar per sempre un fill disminuït?

La criatura ha nascut amb una hèrnia cerebral, probablement es morirà abans que puguin operar-la, cosa que ho faria tot més fàcil. Després, oblidar. Després, potser, Àfrica. I si no mor? I si l'operació fos possible? Passen els dies. El fill és viu. Acceptarà que l'operin?

Una qüestió personal és la lluita d'una persona amb el destí. Una fugida de sí mateix. Una angoixa tortuosa que ataca el protagonista en solitari. Un malson del qual, per molt que ho intenti, no podrà escapar fins que no sigui capaç de plantar-li cara i prendre decisions.

No és el fil argumental el què importa, Tampoc importa quina serà finalment la decisió presa. El què ens atrapa és la manera magistral com Kenzaburô Ôe ens fa presents el dilema, el dubte, l'angoixa, la por ... els interiors d'un home atrapat en un destí.

__________________________________________________________________________________--

Aquest llibre, que no tenim de moment a la llista de lectures properes, m'ha atrapat.Us deixo aquestes petites sensacions post-lectura per si a algú li ve de gust tastar-lo