Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dia 16 d'abril
Comentarem: Lítica de Lucia Pietrelli

divendres, 21 de gener del 2011

Cuentos de la Selva

 
Resum de la darrera trobada.

Text: Imma Oliveres

Foto: robada al google






19 de gener de 2010 a les 19.30. Vam seguir amb la festa gastronòmica que darrerament sempre inicia d’una manera molt dolça, les nostres trobades. Empanada gallega que ens va preparar la Milagros i bunyols de cal Càndido, portats per la Santi, tot amanit amb una copa de cava per gentilesa de la Teresa.

La trobada era per parlar de Cuentos de la Selva, una obra escollida per tal d’iniciar-nos amb algun dels autors de l’altre costat del mar. L’Ada com a argentina i la Milagros com a uruguaiana havien triat Horacio Quiroga.  No obstant això, l’Ada pocs dies abans ens havia fet arribar un altre recull, Cuentos de amor de locura y de muerte, que era el que realment hagués volgut escollir i que per una falla de la memòria, que sovint ens traeix, havia confós amb Cuentos de la Selva.  Coses de la vida...

Com que havíem quedat per parlar de Cuentos de la selva,  així ho vam fer.

El recull de contes són, de fet, un recull de faules amb  animals com a protagonistes i, en alguns casos amb la intervenció de l’home. Això sí, algunes espècies sempre desenvolupen valors positius, com les tortugues o curiosament els cocodrils, i d’altres, negatius, com el tigre. Ens vam trobar que molts noms d’espècies animals que apareixen en els relats no coincideixen amb el castellà de l’Estat, per la qual cosa es va fer necessari utilitzar el glossari que el propi llibre inclou. D’acord amb el caràcter didàctic de les faules, els contes de Quiroga transmeten una sèrie de valors, tot un codi ètic que, en alguns casos, podríem considerar força conservador i alliçonador: el valor del treball (La abeja haragana), els càstig als dolents (El loro pelado) o, altrament dit, “qui la fa la paga” (Las medias de los flamencos), la gratitud, l’amor, l’esforç... Potser el més sorprenent és la quantitat de venjança que inclouen els contes, de manera que aquesta s’accepta com una forma natural de retornar el mal que has rebut. Certament, si mantinguéssim aquesta filosofia, la pena de mort encara estaria molt viva com tristament encara ho està en alguns països.

Pel que fa a l’estil, es va comentar que en alguns contes sobtava la rapidesa de la conclusió ja que en un pim-pam Quiroga enllesteix les històries.  Una de les edicions incloïa un comentari crític pel que fa a les construccions gramaticals de l’autor, tot i que no tothom hi estava d’acord, ja que semblava que Quiroga ho feia expressament i que fins i tot Cortazar havia utilitzat l’estil “quiroguià” en algun dels seus relats.

Quant a l’espècie humana, les dones del Club, com no, van donar el toc d’alerta pel que fa a la inexistència de dones en els contes. L’autor es refereix a l’Home, amb el que avui qualificaríem d’androcentrisme, per referir-se a la humanitat sencera. L’home, això sí, sovint no surt molt ben parat.

Els contes de Quiroga han estat qualificats com a modernistes, naturalista i fins i tot ecologistes. Cal situar-se a començament del segle XX per entendre aquest concepte d’ecologisme que fins i tot dóna com a solució fantàstica i de gratitud a una tortuga tancar-la al zoològic (La tortuga gigante).

3 comentaris:

  1. Bé, ja veieu els que no hi vau ser, que ens ho passem d'allò més bé. M'ha encantat el resum de l'Imma, que transmet la lletra i sobretot l'esperit del que es va dir. Vam parlar també del paper dels contes com a transmissió d'ideologia i de costums, cosa que pot donar per una sessió sencera. En fi, una tira de contes en principi juvenils serveixen per entendre moltes coses. Per al proper dia, a més de l'Alexis Zorbàs, parlarem una mica, espero, del recull que l'Ada ens va passar a última hora, els contes més adults (i més cruels o més pessimistes) d'Horacio Quiroga

    ResponElimina
  2. Plas, plas, plas. Un molt bon resum de la trobada. Imma, t'has estrenat al bloc amb "Cum Laude".

    ResponElimina
  3. Jope, lo de l'empanada m'ha arribat al cor.

    ResponElimina