A l'acabar el bosc de les guineus (penjades)

Amb l'exòtic encant de la daurada Lapònia tanco el llibre. Se m'ha quedat enganxat el somriure. M'agradarà saber si els ha passat el mateix a la resta de la gent del club. Com sempre faig una mica de safareig per les pàgines que el google decideix que són les que busco. En realitat no busco res concret, potser només saber alguna cosa més d'aquest “locu” que es diu Paasilinna. Decideixo que també hi posaré la paraula skolt al rectangle, perquè m'ha captivat el personatge de la vella, però no tenia ni idea de què volia dir ser una skolt.

Navego doncs, i penso que trist havia de ser conformar-se només amb L'Espasa.  En deu dir alguna cosa del Paasilinna l'Espasa? No ho puc saber, nosaltres la vam encaixar i és al soterrani, com que ja hi ha google ...

Què sé ara que no sabia fa una estona?

Doncs sé, per exemple, que Paasilinna vol dir fortalesa de pedra i que aquest cognom se'l va posar son pare després de renyir amb el seu avi que es deia Gullsten que vol dir pedra daurada. Ho he trobat en un altre blog de un altre club de lectura, precisament un que està format només per dones (ep, que amb això no vull dir res, només explico el que he trobat). El tal club de lectura es diu La Travesía  i m'ha interessat perquè dóna una biografia una mica més àmplia de l'escriptor, la resta de pàgines es calquen unes a les altres per explicar que abans d'escriure novel·les havia estat guardaboscos, periodista i poeta. La informació, les dones de La Travesía, la aconsegueixen de Biblio Monde.

També m'ha resultat interessant saber que l'skolt és un dels dialectes del sami, que abans de la segona guerra  mundial el parlaven milers de persones, però que ara només el parlen 400. Tot i ser una llengua tan minoritària s'està lluitant perquè no mori i l'any 1993 es van fer programes d'immersió lingüística. Semblà però que l'extinció arribarà en pocs anys irremeiablement. (en aquest cas la informació és de la Viquipèdia) 

Més coses sobre les skolt aquí.

I acabo amb unes frases de l'Arto Paasilinna que es repeteixen a diversos blogs, sempre en castellà, però no he acabat de saber quan i on les va dir, igual en el del deliciós suïcidi en grup, però no n'estic segura: 

La depresión puede revivirlo a uno si la vence. La alegría da contenido a la vida. La melancolía es el primer paso hacia la profundidad de ideas. El silencio serena y es como una fiesta. La muerte nos amenaza, pero también nos hace libres. La vida es un enorme regalo que no debemos subestimar. El bienestar sería algo así como un premio. Y la novela, un pedazo de vida

No està malament com a filosofia de vida, no? És clar que segur que pronunciades en skolt encara deuen sonar molt millor.

Nota: La foto tan mona dels lapons està robada a la Viquipedia