Tenim un capellà usurer i faldiller que es diu Carronya. I un bisbe "d'ordre" que intercedeix a favor d'aquelles persones que estan dins el seu "ordre" i que es diu Guineu. Tenim una vídua rica que mai no en té prou i ven favors al capellà faldiller a canvi de regalets sagrats, es diu Cigronet. I la màfia tot poderosa, amb el seu capo, que es diu Afligit (potser perquè no ho pot controlar absolutament tot). I l'advocat anomenat Pompós, fidel, fidelíssim, al capo. També hi ha un Retallat i un Pèrgola (aquest segon anomenat també Escarabat Piloter pels feixos de bitllets de suborn que es posa a la butxaca ben enrotllats). Teníem un Tot bé i un Beneit, però a aquests dos ja els havien pelat quan comença la història i arriba per controlar els grans terratinents el nostre superheroi, l'inspector d'hisenda Giovanni Bovara, disposat a galopar sense protecció i a descobrir, ell sol i a pit descobert, els grans evasors d'impostos.
Amb tots aquests personatges el llibre es fa, segons una companya, molt àgil i entretingut, perquè abans de cansar-te d'un ja n'arriba un altre.
Algú va dir que de vegades semblava l'escenari d'una obra de teatre, un escenari molt sicilià, per on ens sentim com si anéssim a cavall vorejant el mar, des dels molins, que de vegades desapareixen misteriosament, fins al xalet de Vigàta que l'inspector ha llogat a la vídua dels favors.
Amb aquest teló de fons ens trobem, virtualment, clar, necessitat obliga. I en parlem. El moviment del cavall és un llibre molt divertit i molt recomanable per a la majoria. Mortalment avorrit i gens recomanable per a una persona. I un parell o tres es queden al mig, ni tant ni tant poc.
Camilleri escrigué la novel·la ja de gran, quan, segons un dels tertulians, ja tant se li'n fotia tot i no li quedaven pèls a la llengua.
Som a Sicília, al segle XIX, la màfia domina i controla. La màfia ajuda els terratinents (ells són de fet els terratinents) a evadir impostos i cadascú se'n queda la part que li pertoca en funció del lloc que ocupa a la "institució". Tot controlat. Però esdevé que s'esmuny dins el sistema, perfecte, el nostre inspector, una partícula estranya. Quan partícules estranyes es colen en un sistema hi ha dues possibilitats, o bé el sistema assimila i controla les partícules o el sistema troba la manera d'eliminar les partícules.
Som a Sicília, al segle XIX, però la filosofia ens la sabem i la música ens sona, podia passar en un altre lloc, podia passar en un altre moment, en un ara i un aquí. Aquesta és, per a un altre membre del grup, la reflexió a fer. Camilleri utilitza una notícia d'un fet real que va passar al segle XIX, l'acusació falsa a un inspector d'hisenda d'haver matat un capellà, per fer una crítica del que passa a tot el món, un sistema on els rics i els corruptes tenen el control.
I és així com en una obra que sembla hilarant, després de molt hi, hi i molt ha, ha, ens trobem que el que s'hi exposa és una realitat dura de la qual no hi ha manera de sortir-se'n. Encara que els bons, algunes vegades, són prou intel·ligents i hàbils com per a escapar d'una mort segura gràcies a fer, en el moment oportú, un moviment de cavall que un jutge no tant corrupte (de vegades n'hi ha) sap entomar. Tot i que, es va comentar, no deixa de ser una novel·la amb un superheroi que Camilleri salva per poder arrodonir la història, però no tenim tan clar que en la realitat no hagués acabat llençat i cadàver en algun terreny abandonat, tal com els havia passat als seus predecessors. Perquè la màfia ho controla tot, fins i tot els assassinats que si es perpetren amb el seu consentiment deixen de ser assassinats.
Acabem millor amb un punt d'esperança, sempre n'hi ha i sempre cal que n'hi hagi, Giovanni Bovara es viu, exiliat, desterrat, però viu. El sistema és poderós, assimila o elimina les partícules estranyes, però, ai, els capos estan afligits, i tenen somnis estranys. Perquè mai no és possible controlar-ho tot i les partícules poden aparèixer on menys se les espera.
Gràcies Magda! Has transmès molt bé tot el que vam comentar. Una ressenya genial!
ResponEliminaMolt bé, no t'has deixat res de lo que es va dir i ho has escrit de forma ordenada, plana i literària. M'agrada.
ResponEliminaGràcies a vosaltres per les vostres aportacions
ResponEliminaUn llibre que a la majoria ens va deixar bon gust de boca.
ResponEliminaMolt ben resumit Magda amb el teu toc personal que tan ens agrada