Pot semblar un llibre llarg, fins i tot una mica pesat. Pot semblar que les situacions es repeteixen fins l'infinit. Però havia de ser així, l'autor de manera conscient, a través de situacions i situacions que es repeteixen ens porta al laberint sense sortida del món dels irlandesos, els marginats, els ases de tots els cops d'una Austràlia en construcció. Austràlia, un nou país, colònia, on alguns nouvinguts s'hi feren rics després d'aniquilar aborígens i "acollir" deportats a qui explotar fins la sacietat.
La cançó sona, història repetida universalment. La dominació de l'humà per l'humà. La necessitat de la resistència dels de sota, la recerca de maneres, fora llei, per subsistir. De vegades algunes persones quasi se'n surten, a base d'intel·ligència, de força, d'aguantar pallisses i de construir-se armadures. Quasi ... fins al camí final, ineludible, de la forca. Així és la vida, digué el Ned Kelly, abans de posar-li la corda al coll. Al cap dels anys arribà el monument. Només al cap dels anys.
De L'autèntica història dels Kelly ha agradat la manera planera de mostrar la societat real i la psicologia dels seus personatges. Es destaca la relació amb la mare. I aquí obrim un parèntesi per reflexionar sobre el món de les dones, doblement oprimides, com a grup social i com a gènere, la necessitat del mascle, com sigui, al preu que sigui, per poder sobreviure.
El llibre està escrit en el llenguatge d'una persona que, amb una base cultural escassa, pot expressa-se amb molta claredat i fer-nos viure les seves aventures i les seves emocions. L'autor ha sabut trobar aquest llenguatge. I el traductor n'ha estat fidel.
Finalment un apunt necessari sobre els inicis dels capítols que representen plecs de papers de diferents procedències i mesures i es presenten tal i com es descriuen els documents antics a les biblioteques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada