Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dijous 23 de desembre a dos quarts de vuit del vespre
Comentarem: El pes de la papallona d'Erri de Luca

dijous, 21 de juny de 2012

El Club afirma









El Club de lectura de les Borges del Camp afirma que era una tarda magnífica i assolellada, i que van compartir taules, bon menjar i bones paraules fins que es va fer de nit. Era el solstici d'estiu de l'any 2012, al mas del Negret. Afirma el club que és un lloc ple d'encants i que els seus propietaris són uns amfitrions inigualables. Afirma, també, que el llibre que tenien damunt la taula va ser considerat per unanimitat com una obra mestra de la literatura. Afirma Pereira va agradar a tothom i totdon.

Afirma el club que d'entrada Pereira era només una ombra llunyana situada en un passat fosc. A Portugal moria gent que estimava la vida, no pas de mort natural. Al país del costat, a Espanya, moria gent que estimava la vida, no pas de mort natural. Però de tot això els diaris no en deien res. I Pereira, allà en la foscor del passat, també callava, o millor dit parlava a un retrat.

Afirma el club que Pereira es va apropar a poc a poc, amb aquell retrat a la mà. I va deixar el retrat damunt la taula, de cap per amunt per tal que no s'ofegués, i va somriure. Llavors, afirma el club, Pereira va començar a explicar una història: L'havia conegut un dia d'estiu. Un dia magnific d'estiu, assolellat i ventilat, que Lisboa refulgia...

I Pereira afirmava i tornava a afirmar, i en cada afirmació és feia més i més proper. Fins que, afirma el club, els va donar a llegir aquell diari, que no callava. Aquell full de periòdic, signat, que explicava ... havia d'explicar, sempre hi ha algú que ho ha d'explicar,

I Pereira ja no callarà més, continuarà afirmant, allà on calgui, que el va conéixer un dia d'estiu. Un dia magnific d'estiu, assolellat i ventilat, que Lisboa refulgia... que el va conèixer mentre pensava en la mort, tot i que el noi, sobretot, estimava la vida.



... Algú va dir que podria ser que Pereira afirmés davant d'un jutge, o d'un inspector de policia, que potser es va veure obligat a declarar ... podria ser. El que és segur és que Afirma Pereira és, davant de qui sigui, una declaració d'amor per la vida que s'afirma, de manera especial, en un context de mort. 




1 comentari: