Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dijous 23 de desembre a dos quarts de vuit del vespre
Comentarem: El pes de la papallona d'Erri de Luca

divendres, 23 de març de 2012

Dos (llibres) per a una (tertúlia)


Bartleby de Herman Melville (1819 – 1891) Estats Units:  Melville va escriure aquest relat a mitjans del segle XIX, però el temps sembla que no ha passat per ell. Ens conta la història d'un peculiar copista que treballa en una oficina de Wall Street. Un dia, de sobte, deixa d'escriure emparant-se en la famosa fórmula: ''Preferiria no fer-ho''. Ningú no sap d'on ve aquest escrivent, prefereix no dir-ho, i el seu futur és incert doncs prefereix no fer res que alteri la seva situació. L'advocat, que és el narrador, no sap com actuar davant d’aquesta rebel·lia, però al mateix temps se sent atret per tan misteriosa actitud. La seva compassió envers l'escrivent, un empleat que no compleix cap de les seves ordres, fa d'aquest personatge un ésser tan estrany com el mateix Bartleby.  (Resum extret de ... )






Una solitud massa sorollosa de Bohumil Hrabal (1914 – 1997) Txèquia:  És la història de Hanta, el premsador de paper, que esclafa a la seva premsa tones de llibres. Tones de cultura, de visions de la vida i dels homes. Esclafa tota l'acumulació de coneixement i de saber que la humanitat ha anat sumant al llarg del temps, llibres prohibits que la falta de llibertat mana destruir. Després de trenta-cinc anys de fer e mateix s'ha fet una cultura llibresca important i les cites dels grans autors li fan companyia i l'ajuden a interpretar el món. Al seu soterrani humit, on els ratolins fem niu, Hant'a fa de la seva feina un art. Un dia, però, els nous temps s'imposen i és substituït per gent jove, obrers socialistes modèlics, que fan el seu ofici amb una eficàcia maquinal. El destí de Hant’a farà un gir absolut. (Resum extret de ..)
_________________________________________________________________



... A la darrera tertúlia del club hem parlat de dos llibres. Dos llibres per a una sola trobada. Proposta de l'Imma. Dos llibres interessants, diferents, estranys ... que no han deixat indiferent ningú i dels quals tothom té alguna cosa a dir.

Per què dos llibres per a una única tertúlia i per què aquests dos?


Perquè els dos junts pesaven menys d'un quilo, diu l'Imma. Riem. I després la resposta seriosa. Són dos personatges “orsai”.  Dos personatges que viuen en una solitud profunda. Dos personatges marginals. Tots dos treballen el paper, l'un en fa paquets, l'altre copia textos. Tots dos arriben a un final provocat per ells mateixos, una mort coherent amb la línia de vida de cadascun.  

Dos personatges kafkians, podríem dir, malgrat que Bartleby és abans que Kafka?

Sí, són personatges que es van construint en l'aïllament i la solitud. Parapetats en un soterrani o darrera una mampara, contra una paret opaca. En els dos personatges hi ha foscor. L'angoixa, però, no és tan potent com en els personatges kafkians.

I ara parlem de les diferències, de les peculiaritats de cada un i, si volem, que volem, anem comparat-los l'un amb l'altre:

Hanta té un riquíssim món interior i és precisament amb l'endinsament en aquest món amb què es construeix la narració. Bartleby no té altra cosa que la buidor i el silenci, i aquest no-re d'ell és el que serveix per mostrar el món dels altres.

Una solitud massa sorollosa és la història d'un premsador savi malgrat ell mateix. Ell, amb la seva saviesa i el seu art, és el protagonista; la resta existeixen només per mostrar-lo a ell. Bartleby no és protagonista de res, segur que ell “prefereix no ser-ho”. Bartleby és, podríem dir, o preferiríem dir, un què més que un qui; és un fet insòlit que es presenta de sobte en la vida d'una altra persona. Algú apunta, i els altres ens adonem que té raó, que el veritable protagonista de la història no és Bartleby sinó l'advocat.

La misèria, el fàstic, la destrucció, envolten Hanta; metàfora, probablement, de la Txèquia de meitats del segle XX. De l'aniquilació ell s'enriqueix, salva allò que els altres llencen, converteix en art les deixalles i, sobretot, preserva per a la història, la història que sigui, el saber. Mentre només premsin llibres cap problema, si volguessin destruir el saber haurien de premsar cranis. La metàfora de Fahrenheit que es repeteix, ho anem descobrint en tants altres llibres, també en alguns que hem llegit al club com El club dels optimistes incorregibles o L'home manuscrit.


El món de Bartleby és un món viu, un món de relacions personals, d'éssers que interactuen. Més enllà de la mampara que l'amaga, els altres guanyen o perden, tenen un passat i lluiten pel futur. Però ell no escolta, no aprèn. No hi ha passat, ni futur en Bartleby, prefereix no tenir-lo, copia textos que no entén, com abans classificava cartes mortes. Un ésser immòbil que aconsegueix moviments, reaccions i reflexions en els altres, especialment en l'advocat a qui ha quedat lligat com si es tractés d'un Karma. El destí del qual no podem desfer-nos, tema central també de Moby-Dick, l'obra més coneguda de Melville.

Hanta és la vida dins un món que va cap al no res. Bartleby és el no res dins un món que intenta viure. Acció repetida: 35 anys premsant llibres ... Negació constant: Preferiria no fer-ho.

3 comentaris:

  1. Epppppppppppp! Aquest dos llibres tenen molt bon aspecte. Quan tingui oportunitat...els llegiré!
    Un post de luxe, Magda. Felicitats!

    ResponElimina
  2. El blog del Club de Lectura de les Borges del Camp dona les gràcies a l'amiga Santi per la seva participació.

    ResponElimina
  3. Magda, qué bé que escrius! M'ha fotut no anar a aquesta, el Hrabal m'interessa, encara que no vaig ser capaç de fer-me amb el seu "jo vaig servir el rei d'Anglaterra".
    A veure si a la propera vinc!

    ResponElimina