Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dijous 23 de desembre a dos quarts de vuit del vespre
Comentarem: El pes de la papallona d'Erri de Luca

diumenge, 25 de setembre de 2011

Una mica de Baixauli encara


Diumenge vol dir aixecar-se sense despertador i esmorzar coca amb sucre tot llegint els diaris. Aquesta és la meva litúrgia aplicada a les festes. I que per molts anys puguem guardar-les amen.

Publico, aquest diari tirant a esquerrà del qual en vaig treure una referència per “atacar” Roth a la darrera tertúlia del club, torna a ser al costat del cafè amb llet. Maria Barbal a Lletres escriu sobre les Grans lectures d'estiu i ens proposa amb passió dos llibres molt ben escrits i amb elements inquietants. El primer no el conec, però me l'apunto. Es tracta de El Ministerio del Dolor de Dubravca Ugresic, publicat a Belgrat el 2004 i a Barcelona, per Anagrama el 2006. El segon és  L'home manuscrit.  Nosaltres ja l'havíem descobert abans que ho fes la Barbal. Un altre punt positiu al sac del club.

Ja vam dir en el seu moment que una de les virtuts de L'home manuscrit és la quantitat de maneres diferents d'interpretar-lo. Sembla que en això tothom hi està d'acord. Vam tenir ocasió de comentar-ho divendres passat que érem a Falset per donar testimoni del nostre rebuig a la prolongació de l'activitat de la central d'Ascó. Vam saber que la gent del Centre Quim Soler, que donava suport a l'acte, havia debatut l'obra més o menys les mateixes dates que nosaltres; ells van tenir la sort de comptar amb la presencia de Baixauli, que a més aquest any és un dels convidats a Priorat en persona.

De tot plegat en desprenc que Baixauli, i concretament L'home manuscrit, són referències que van molt més enllà de dos o tres apunts en un blog. Cada mirada cap a les parets plenes de lletres possibilita el descobriment de missatges nous. El Centre Quim Soler i la Maria Barbal me n'han enfocat un que va lligat a l'amor per la terra i el rebuig a qualsevol destrossa especulativa.

Del blog del Centre Quim Soler:  
Vam arremetre contra els depredadors de territoris i de mons sencers.

I una part del resum de la Maria Barbal a Publico: 
... Vius, morts, creador i creats comparteixen l'espai literari, que s'enriqueix amb la presència de trets de la societat actual, com és l'afany desaforat de construir, en concret a la costa de València, i amb l'obsessió per mantenir-se sempre envoltat de soroll, és a dir, amb el pensament ocupat. Justament, el protagonisme, l'obtindrà algú que tria el silenci, l'austeritat, la solitud com a coordenades de la pròpia existència per poder-la pensar. Però, quina forma de reflexió millor pot haver-hi que la d'escriure?...


Nota: La fotografia està extreta del blog del Centre Quim Soler

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada