Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dijous 23 de desembre a dos quarts de vuit del vespre
Comentarem: El pes de la papallona d'Erri de Luca

dimecres, 28 de setembre de 2011

Pastoral americana


La Pastoral americana es una història tràgica que reflexa el drama de la societat dels Estats Units enfrontada als seus pitjors malsons a través de la vida d'un nord-americà de la burgesia mitja que representa tots els ideals associats amb el seu país i que sofreix en la seva pell les contradiccions d'un canvi en la societat.
Disseccionem alguns personatges:
El Suec és un home atractiu, corpulent, afable, amable, optimista, honrat, honest, treballador, raonable, amb un passat triomfador en l’esport i ex-marine, té tot el que qualsevol home nord-americà de classe mitjana pot desitjar: èxit professional (aconseguit amb esforç), una dona ex-miss, una casa, una vida còmoda i una acceptació dins la comunitat. Però representa també un ideal pel fet que és un jueu que ha arribat a triomfar a la societat. Representa la “família feliç” i el valors nord-americans per excel·lència.
Mary Dawn Dayner la dona del Suec Sempre lluitant contra l’estigmatització que representa haver estat Miss- New Jersey. No li estava bé cap de les cases, ni en tenia mai prou de diners. El Suec feia tot el que ella li demanava. El pare del Suec i la Mary Dawn discuteixen sobre el casament pel fet que ell és jueu i ella catòlica. Hi ha un pacte sobre religió. El Suec no diu res. El germà Jerry és l’antítesi del Suec. S’ha casat 4 vegades, s’ha enriquit fent de cirurgià. Té una conversa amb el seu germà, duríssima, on posa en qüestió tots els valors que el Suec defensa. (Pàg. 320) Parla Jerry: “El que fas és procurar sempre que tot vagi com una seda. El que fas és procurar sempre ser mesurat. El que fas és no dir mai la veritat si creus que pots ferir els sentiments d’algú. El que fas és transigir sempre. El que fas és mirar de complaure sempre. El que fas és mirar de trobar sempre el costat positiu de les coses.”
Merry, la filla. La ruptura va arribar amb la generació posterior: la filla del Suec creix en un ambient acomodat. La vida per a ella no es esforç, la seva actitud es menys complaent i a més enfronta una guerra que li exigeix, a ella i a tots els joves nord-americans, prendre partit. Ja no tenen l'ànim que va impulsar el Suec a enrolar-se en els marines al final de la Segona Guerra Mundial. Han deixat de creure. L'amor pels Estats Units no existeix en Merry, que renega dels avenços, els qüestiona, i es gira contra ells. I a l'agredir el seu país agredeix el seu pare, el seu avi. La bomba explota a la cara del Suec, la guerra de Vietnam es prolonga a casa seva. Però al Suec li costa acceptar que la seva filla odii allò que ell estima, i precisament aquí, trobem la seva grandesa: a pesar del dolor que ella li produeix, ell la segueix estimant, a pesar de haver-la vist convertida en una fanàtica jainista, el pare reacciona amb tolerància. Sempre veu la possibilitat de la reconciliació.
Zuckerman, l'escriptor “alter ego” de Roth, relata la vida del Suec, tal i como la imagina a partir d'un succés tràgic de la vida d'ell que no coneixia. Parla l’escriptor (pàg. 41): “Potser senzillament era una persona feliç. També n’hi ha, de persones felices. Per què no n’hi hauria d’haver? Tota aquella meva especulació confusa sobre les motivacions del Suec només eren producte de la meva impaciència professional, de la meva voluntat de dotar en Seymour Levov d’una cosa semblant a la transcendència que Tolstoi va donar a Ivan Ilitx, tan menystingut per l’autor en el despietat relat en què es dedica a exposar amb fredor, en termes clínics, el que és ser una persona corrent.”
Destrucció de l’American way of life” Tothom va coincidir en que el final (pàg. 491) era molt bo: “Va posar-se a riure de la niciesa de tots ells davant d’aquell despropòsit, a riure i riure i riure de tots aquells pilars d’una societat que, amb gran satisfacció per part seva, s’enfonsava a marxes forçades; a riure i a disfrutar, com pel que sembla sempre hi ha gent que ha fet al llarg de la història, de fins a quin punt s’havia imposat el desordre més absolut, i a complaure’s en la vulnerabilitat, la fragilitat i la feblesa de les coses aparentment incommovibles. S’havia obert un esvoranc en la fortificació d’aquella família; i ara que s’havia obert no es tornaria a tancar. Ja no se’n refaran. Tot ho tenen en contra, tot i tothom a qui no agrada la seva classe de vida. I ¿què té de dolent la seva classe de vida? ¿Què hi ha en aquest món que sigui menys reprensible que la vida dels Levov?”

Aquest llibre inaugura una trilogia de Roth al que segueixen Me casé con un comunista i La mancha humana i tracta molts dels temes habituals en la literatura del autor (la ciutat de Newark com a representació d'un món personal, el judaisme com a gueto, el canvi social i moral, etc.). Un dels aspectes més interessants de la novel·la es veure cóm el Suec compren progressivament que la seva honradesa, el seu respecte per qualsevol punt de vista, el seu afany per protegir la seva família, etc., lluny de fer-lo admirable als ull del món, són el principal motiu de l'odi que que li tenen. Aquesta comprensió l'aboca a una situació sense sortida perquè no es capaç de trencar els seus lligams.

La novel·la no va agradar a tothom. Algunes persones la van trobar excessivament llarga i avorrida, allunyada de la realitat actual, amb personatges poc definits o poc creïbles. Van sortir temes com la importància o no de l'educació en la manera de ser de cada u, o el voler imposar actituds i models de comportament. Es va plantejar si el Suec era o no hipòcrita i fins a quin punt el germà era egoista. Es va dir que l'obra era depressiva, que tot li surt malament al Suec, encara que sempre fa les coses segons les pautes acceptades.

En defensa de l'obra es va dir que era una metàfora de la realitat, que reflectia un canvi de costums a la societat i de la dificultat d'adaptar-se per part de les velles generacions a les noves pautes socials. Un món s'enfonsa i en sorgeix un altre.


Va ser una trobada, una re-trobada després de l'estiu, amb un excel·lent sopar, en acabar la discussió, a casa l'Ester.

Nota: Aquest resum té com a base el guió que l'Imma va preparar per fer la introducció de la trobada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada