Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: El dia 30 de juny
Comentarem: El cel per sobre del sostrw de Nathacha Appanah.

dijous, 24 de febrer del 2011

Guacamole, xocolata, sàlvia. Aleixs Zorbàs.




Ahir va ser una petita reunió del Club: l’Enric, l’Imma, la Santi, la Fina i jo. I uns minuts més tard va aparèixer la Tere amb un estupendíssim guacamole acabadet de fer, amb una safata de nachos. Impressionant, ens va faltar llepar el plat! De postres, uns bombons fets per la Fina que estaven que-te-mors!




Només per això, pagava la pena anar-hi. De fet, hi havia alguns d’entre els 6 que ni tan sols s’havien llegit el llibre. Però va donar de si, el tema.

El primer que vàrem destacar és el traductor. Jo, particularment, cada cop m’hi fixo més. Al Gorki me’l va desgraciar la traducció, i al Zorbàs me l’ha salvat el mateix. Jaume Berenguer Amenós, gran traductor del grec clàssic, escriu una presentació a l’edició que jo he llegit (Edicions 62) que, ara que l’estic rellegint, m’ha deixat bocabadada. Tot el que vàrem comentar ahir surt en aquesta introducció. Caldria llegir-la al final, enlloc de fer-ho al principi, per poder extreure’n bé el suc.

Explica Berenguer Amenós que, a l’època de Kazantzakis, a Grècia es parlaven dues llengües: la katharevusa, la dels puristes, que escriuen una llengua bastarda, mig antiga mig moderna, mig morta mig viva, i que és la llengua oficial de l’Estat i l’Església. D’altra banda, la llengua viva del poble, la dimotikí, que avui ha triomfat ja plenament a la literatura. Kazantzakis fa servir la segona, que no s’ensenya a les escoles i a la qual ha d’afegir mots i girs propis de diferents zones de Grècia, que ha aprés en els seus viatges. I si no troba alternativa, fa servir els propis del cretenc. Per això la seva traducció és especialment feixuga. I l’obra, diu, és una autèntica creació literària, feta d’una prosa ben treballada, austera, sense cap artifici, que va dret a l’essencial per camins senzills. Doncs sí, això mateix.

Passar passar, això que es diu passar, no passa gaire res en tota la obra (i parlem de 310 pàgines). Hi ha un parell de moments, l’assassinat de la vídua o l’incendi del monestir que, segons el traductor, es poden considerar un afegit, grotesc i truculent, que estèticament desdiuen la resta de l’obra.

El que realment passa és que l’autor i Zorbàs parlen. La resta són excuses per a les seves converses. L’autor és l’intel·lectual, el raspapapers, el patró, immers en meditacions búdiques i atret per l’abisme d’anihilament de les místiques orientals. Zorbàs és l’home tel•lúric, que cada dia descobreix el món. El dia que el seu somni de fortuna s’ensorra estrepitosament dedica tota la seva animal energia a la contemplació, com si fos el primer cop, dels estels a la nit d’estiu. Balla per expressar allò que les paraules no poden. Beu, menja, estima, riu, balla, treballa, dorm, és lliure. I si hi ha quelcom que el lliga, se n’atipa, com de cireres, fins que vomita i s’allibera.

El meu personatge favorit és, però, la Madame. És la lluita contra la vellesa, que s’empastifa de maquillatge i aigua de tarongina per semblar encara jove, ridícula i grotesca però entranyable. Sempre dona de pecat, quan decideix que vol ser decent i casar-se, abandona la sea cura personal, fa olor, no es pinta, no es pentina. Curiosa forma d’entendre la decència. És catòlica i es persigna amb quatre dits. Els ortodoxos ho fan amb tres. Per això, mai és una d’ells. I la seva agonia de mort va acompanyada d’un saqueig sense escrúpols ni pudor, en el moment més tràgic de l’obra.

Obra de la qual Zorbàs és el veritable protagonista. És molt masclista, terriblement masclista. Només el que vol ser lliure és un esser humà. La dona no vol ser lliure. Llavors, la dona, no és un esser humà? Però és sincer, noble, coherent, valent. Quan el poble vol decapitar la vídua, només ell, un estranger, s’arrisca per salvar-la. L’intel•lectual no pot ni moure’s del lloc. Diu Kazantzakis que, a la seva vida hi ha 4 homes que varen deixar gran rastre a la seva ànima: Homer, Bergson, Nietzche i Zorbàs. I aquest últim perquè li va ensenyar d’estimar la vida i de no témer la mort.

De l’intel•lectual, l’alter-ego de l’autor, tot el que diré és exclusivament la meva opinió, no gaire compartida per ningú ahir. Però si m’ho permeteu, m’ha semblat un sieso, amb un punt de crueltat derivada del seu allunyament de la realitat. Una d’aquelles persones que més val que no s’assegui al teu costat durant un viatge en bus de 6 hores, que com tingui ganes de parlar arribes al teu destí amb ganes de llançar-te al tren. Preferiria que s'hi assegués Zorbàs, ens beuríem una ampolla sencera de vi durant la parada que es fa a meitat del viatge, ens faríem amics de tot el bus i riuríem una bona estona. Que no?

I un debat es va iniciar. L’intel•lectual conserva a tot preu a Zorbàs al seu costat, perquè n’aprèn, perquè vol ser com ell, aprendre de la seva alegria i passió per la vida, contagiar-se del seu entusiasme, mirar el món amb els seus ulls. Però... pot fer-ho? Pot arribar a ser com Zorbàs?

Què en penseu? La gent canvia, aprèn, progressa fins a tal punt? O és cert el que diu la meva àvia: el que nace lechón, muere cochino?


dimarts, 22 de febrer del 2011

Criteri geogràfic.

Soc una fan incondicional del criteri geogràfic que seguim per fer la tria de llibres, idea genial proposada per l'Enric. Li ho explico als meus amics, i per iniciar-los sempre els faig la mateixa pregunta:

-Quants autors finlandesos has llegit? , millor dit, quants autors finlandesos coneixes?

I tots es quedEn en 33. Vamos, que ni idea.

- I autors grecs posteriors a l'any I?

-I libanesos?

I jo si que en conec, gràcies al club de lectura. Que seguim el criteri geogràfic.

Per a que tinguem una idea exacta d'on ens trobem, aquí tenim la llista de nacionalitats dels autors que hem llegit fins la data:
  1. "La roca de Tànios" Amin Maalouf. LÍBAN
  2. "Alexis Zorba, el grec" Niko KAzantzakis. GRÈCIA.
  3. "Cuentos de la selva" Horacio Quiroga. URUGUAI
  4. "La mare" Màximo Gorki. RÚSSIA
  5. "Diari d'un boig" Lu Xun. XINA.
  6. "El bosc de les guineus" Arto Paasilinna. FINLÀNDIA.
  7. "La solitud dels nombres primers" Paolo Giordano. ITÀLIA.
  8. -Una cosa per explicar-vos. Hanif Kureishi ANGLATERRA-PAQUISTÀ
  9. -Elegia. Philip Roth USA
  10. -El cor és un caçador solitari. Carson McCullers USA
  11. -La dona justa. Sandor Marai HONGRIA
  12. - Remuntar l'Orinoco. Mathias Enard FRANÇA
  13. -L'Edat de ferro. J.M. Coetzee SUDÀFRICA
  14. -Claus i Lucas. Agota Kristof HONGRIA
  15. -L'habitació grisa. Mònica Batet CATALUNYA
  16. - El vertigen del trapezista. Jesús M. Tibau CATALUNYA
Total, que tenim:

  • 1 africà.
  • 2 nord-americans i 1 sud-americà. 3 americans en total.
  • 2 catalans.
  • 2 hongaresos.
  • 1 grec.
  • 1 libanès i 1 xinés. 2 asiàtics.
  • 1 que no sabem si és d'Anglaterra o del Pakistan. Gairebé tenim 3 asiàtics.
  • 1 rus. Això què es considera, Àsia, Europa?
  • 1 francès.
  • 1 italià.
  • 1 finlandès. En total, 8 europeus, si al pakistanès el considerem asiàtic. I al rus, que no se què és, però podria ser que hi hagués 9 europeus.
I algunes conclusions:
  • Als nord-americans, a partir d'ara, no els toca que els fem cas.
  • Als hongaresos, tampoc.
  • Ens queda molta Europa.
  • I molta Africa.
  • I molt de tot. Només anem sobrats d'hongaresos, nord-americans i catalans.

Ver Club lectura en un mapa más grande

Si es fa click sobre una de les banderetes blaves, surt el nom de l'autor (crec).
Els nord-americans estan situats sobre el seu estat natal, i els catalans, sobre el seu poble natal. La resta, a l'ababalà sobre el seu país.

dimecres, 16 de febrer del 2011

Una mica de Zorbàs

No escolteu les paraules extretes del context. No vulgueu interpretar creences. No jutgeu. No espereu misteris, ni trames. L'assassí no és el majordom.

Només obriu el llibre i respireu el mar. Sentiu la força d'una terra ancestral on s'hi amaguen minotaures, però no pretengueu trobar sortides a cap laberint. Descalceu-vos i, mentre no passa res allà al damunt, noteu l'escalfor als peus.

Asseieu-vos a qualsevol roca i mireu com treballen a la mina. Darrera vostre, callades, insignificants, van passant les dones. Canten, potser perquè no poden fer altra cosa; fins fa molts pocs anys, diu Maria Koti, mentre a Grècia les dones podien fer carrera professional, a Creta era tabú.

Obriu el llibre i perdoneu les paraules de Zorbàs. Obriu el llibre i encomaneu-vos de l'esperit de Zorbàs. Darrera d'ell, més enllà d'ell, el cant profund d'una terra i de la seva gent. 


divendres, 4 de febrer del 2011

ELS LLIBRES DEL 2011

Algunas de las voces más interesantes de las letras actuales publicarán en 2011 sus nuevos trabajos. Mientras Juan Marsé vuelve a territorios ya explorados –la Barcelona de posguerra-, Haruki Murakami se atreve a revisar el ‘Gran Hermano’ orwelliano en ‘1Q84’, una novela de más de mil quinientas páginas que ha sido saludada por la crítica como su mejor trabajo hasta la fecha.
Alicia Giménez Barlett y Rafael Reig publican dos obras que han merecido el premio Nadal y el Tusquets de novela respectivamente. Habrá que esperar hasta el tercer trimestre del año para que llegue a las librerías ‘Freedom’ de Jonathan Franzen, considerada por la prensa estadounidense como la mejor novela anglosajona de las últimas décadas. Michael Cunningham, Roberto Bolaño o Sofi Aksanen son algunos de los autores recomendados en un año que promete mantener un buen nivel literario.
La Barcelona de los años cuarenta según Marsé
El escritor catalán Juan Marsé, Premio Cervantes en 2009, publica el 11 de febrero en Lumen 'Caligrafía de los sueños', novela protagonizada por un joven de quince años llamado Ringo que pasa los días en una taberna del barrio de Gracia regentada por la señorita Paquita.
En torno al bar discurre la relación sentimental de Vicky Mir y el señor Alonso, historia de amor a la que Ringo se verá ligado para siempre. La obra supone un regreso a los ambientes ya retratados por Marsé en ‘Si te dicen que caí’, ‘El embrujo de Shanghai‘ o Rabos de lagartija’.
Bolaño vuelve a las librerías con una novela inédita
El fenómeno en torno a la figura y el legado del autor de ‘Los detectives salvajes’ no deja de crecer. Anagrama publica ‘Los sinsabores del verdadero policía’, novela inacabada a la que el escritor chileno hizo referencia a mediados de los noventa.
Personajes e historias de estos ‘sinsabores’ (Amalfitano o Arcimboldi) ya estaban presentes en ‘Estrella distante’, ‘Llamadas telefónicas’ o la inabarcable ‘2666’. Para el editor Jorge Herralde, "la lectura de la novela nos convence de que estamos ante una obra de una calidad literaria extraordinaria (…) Bolaño en su mejor forma".
La libertad según Jonathan Franzen
El 31 de agosto de 2010, la fotografía de un escritor estadounidense ocupó la revista 'Time' después de diez años de sequía. El motivo: la publicación de 'Freedom', esperada cuarta novela del autor de 'Las correcciones' (convertida en un fenómeno de crítica y público en 2001).
Considerado sucesor de Thomas Pynchon o Don DeLillo, Franzen propone una radiografía de la era Bush a través de la desintegración de la familia Berglund. Ha cosechado elogios unánimes de la crítica, que la ha calificado como la (nueva) 'gran novela americana'. Salamandra la publicará en España en octubre.
Murakami por partida doble
Publicado por Tusquets en dos entregas, '1Q84' es el artefacto literario más ambicioso de Haruki Murakami, con el que ha cosechado un gran éxito en Japón y por el que ha recibido las mejores críticas de su carrera.
En japonés, la letra q y el número 9 son homófonos, por lo que el título ya hace referencia a la obra de George Orwell, 'leit motiv' de un 'thirller' de carácter fantástico en el que, en palabras de Murakami, pretende "mirar al pasado, pero sin dejar de ver el futuro".
'Todo está perdonado' para Rafael Reig
El autor de 'Sangre a borbotones' y el imprescindible 'Manual de literatura para caníbales' logró en noviembre el premio Tusquets de novela por 'Todo está perdonado'.
El jurado destacó "la ambición de una novela compleja que, sin dejar de lado el humor, recupera la historia reciente de España" y la capacidad de Rafael Reig para trazar un "retrato realista e irónico de la postguerra, los últimos años de la dictadura y la Transición española, con el telón de fondo de un Madrid insólito y sorprendente".
'Purga', la revelación literaria que llega de Finlandia
Salamandra
publica en octubre 'Purga', novela ganadora del Premio Europeo del Libro 2010 otorgado por la Unión Europea. La novela de Sofi Oksanen (Finlandia, 1977), de la que en España se han editado 'Las vacas de Stalin' y 'Baby Jane', narra la dura historia de dos generaciones de mujeres que se desarrolla en Estonia ocupada de la Segunda Guerra Mundial y en la década de los 90.
El regreso del controvertido Michel Houellebecq
Sentencias como "La religión más idiota es el Islam" o "la prostitución infantil no me parece ningún drama" le han provocan más de un quebradero de cabeza a Michel Houellebecq,'enfant terrible' de las letras galas que, con 'La carte et le territoire', logró el Premio Goncourt de Novela.
El autor de 'Las partículas elementales' y 'Plataforma'  retoma algunos de sus temas recurrentes (la muerte, el desencanto existencial, la precariedad afectiva) en un trabajo calificado por la prensa especializada como el mejor de su trayectoria y que publicará Anagrama en septiembre.
Alicia Giménez Bartlett, flamante premio Nadal
La 'dama española del crimen' se ha basado en la vida de Teresa Plà Meseguer para su novela 'Donde nadie te encuentre', ganadora del último premio Nadal y publicada por Destino.
Alicia Giménez Barlett ambienta la historia de este personaje, que nació con una malformación que dificultó la identificación de su sexo, en esa España "terrible de los años 50", lo que le sirve para dibujar un retrato de los años posteriores a la Guerra Civil.
La reválida de Michael Cunningham
Después de la tibia acogida de 'Días mejores', el autor de'Las horas' (Premio Pulitzer en 1999) regresa a las librerías en el mes de marzo con 'Cuando cae la noche' (Lumen), su sexta novela.
Michael Cunningham profundiza en la crisis de la mediana edad a través de la relación de Peter y Rebecca, símbolo de la pareja feliz y acomodada que verá trastocada su rutina a partir de la entrada de Ethan, el hermano pequeño de Rebecca.