Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dia 16 d'abril
Comentarem: Lítica de Lucia Pietrelli

diumenge, 3 d’octubre del 2010

UN TAST DE POESIA POSTPOÈTICA

Per tot aquells que encara no coneixeu a l'Agustín Fernández Mallo, aquí teniu un tast de Carne de Píxel, que en el seu dia me'l va recomanar l'Òscar i particularment, em va agradar molt.

mi cara digitalizada en el parpadeo de la pantalla. A mitad de la calle un portal, 1m2 de acera, 2m3 de aire, escenario en el que el tiempo (emboscado en su abstracción sin masa ni peso) a fin de encarnarse saqueará el recuerdo. El tiempo a tu lado me mostró que no hay más razones para creer en la imposibilidad de la vida después de la muerte de las que hay para creerla igualmente imposible antes. Que la luz que a cada instante llega y te hace feliz y bien hecho son besos que lanzaste y en forma de verdad irrefutable (invisible) regresan (quién ve la luz). Que la soledad del sprinter supera a la del corredor de fondo no porque llegue primero, sino porque imagina que llegará primero; pero, adónde. Sin habla, mirabas fijamente, apretabas mi mano, llorabas y llovía. Vi claro en ese instante (suma de instantes) por qué era tan bueno el verso tan malo que antes de morir recitó aquel Replicante, porque en tus ojos vi cosas que jamás ni yo ni nadie había visto, y todas se perderán (son simultáneas muerte y vida) como tus lágrimas en la lluvia. No hubo esta vez ningún pájaro blanco al vuelo para decirnos que algo muere en luz saturada para que otra cosa nazca en vacío (lo dijo Heinsenberg, lo dijo Heráclito, lo dijo Burgalat, lo dijeron tantos). Sólo transparente opacidad. Ahora yo ya sólo aspiro a las enumeraciones.
...

2 comentaris:

  1. El Replicant dirà de nou aquell poema d'aquí una estona, a la televisió de la sala de casa, i jo he de superar la temptació de veure-la altra vegada. No m'esperaré perquè demà m'haig d'aixecar a dos quarts de set. Ara només aspiro a descansar una estona. Però m'ha agradat trobar un trosset de Fernández Mallo abans d'anar a dormir. Bona nit i gràcies

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu per aquest comentari.Me n'alegro molt que també t'agradi l'Agustín Fernández Mallo. Des que vaig llegir el Carne de Píxel, la pel.lícula Blade Runner ha adquirit una nova perspectiva per a mi.

    ResponElimina