Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dia 18 de juny
Comentarem: Musclos per sopar de Brigit Vanderbeke

dilluns, 18 de setembre del 2023

El món d'ahir de Stefan Zweig


N'eren 13 un dia 13. Tothom van entrar carregat, amb menjar o begudes. Tenien de nou un sopar. Però, abans, havien i volien parlar del llibre llegit durant l'estiu: El món d'ahir de Stefan Zweig.

Un gran llibre. Un llibre extraordinari. Aquest va ser el parer general. Algú va dir que al començament se li havia travessat una mica. Una altra persona, només una, el va deixar, però va comentar que tenia intenció de continuar-lo. 

El JM va venir des d'Itàlia, via videotrucada, ens va parlar de jueus, de jueus benestants i intel·ligents i també dels que no ho són tant. I va fer cites, sense ser pedant. Va citar a Clausewitz a qui li va atribuir la frase "la guerra no és la continuació de la política, sinó la política la continuació de la guerra". Va citar algun economista, potser Keynes, va dir que les guerres eren necessàries per al funcionament de la economia. Afirmacions dures per a un món dur, un món d'ahir (potser valen també per al món d'avui) que li va tocar viure a Stefan Zweig.

Zweig va néixer al sí d'una burgesia cosmopolita, benestant, amant de les arts i del coneixement. Gent instruïda que, com ens va comentar el Joan, llegia diaris de tot Europa. L'esdeveniment de les dues guerres mundials va ser devastador per a ells. Molts es van haver d'exiliar I és des de l'exili que Zweig ens parla del seu món. Dels bons records i de les angoixes, del patiment de les guerres i de les dificultats posteriors, de la gana, de la inflació... I de llibertat. Zweig és un home que estima la llibertat i pateix amb cada engruna que es va perdent. 

A la Fina li havia interessat molt el llibre. Trobava que hi havia moltes referències, potser massa. Llegir sobre tanta gent que no coneixes et fa sentir una mica petita, comentava la Montse. Però també hi ha molta referència a autors o musics coneguts, gairebé tots jueus, tot homes. Les dones no tenen cabuda en El món d'ahir, a penes fa referència una vegada a la seva esposa i una altra, més tard, diu que és a punt de casar-se, amb una altra dona, naturalment. Això és només una anotació, no li treu valor al llibre que està escrit meravellosament. Zweig és un geni de la literatura, escriu, ens ho diu ell mateix, i després repassa i elimina, elimina i elimina palla. Per això tot el que diu és directe i consistent. En això tothom hi estava d'acord. 

També la Fina va dir que aquest llibre caldria recomanar-lo als que fan primer de història. Es va discutir una mica sobre això. Queda clar que no és un llibre de història, és un llibre de memòries. La història vista en primera persona, amb tota la sensibilitat d'un home que busca la pau i la concòrdia. El llibre és també un crit contra la guerra i les opressions i  és, finalment, un plor impotent. Hitler avança i amb ell l'horror i la destrucció. Com és que tanta gent no ho veu?  

L'Enric va insistir en què no era un llibre de història, però que tramet molt bé el que passava des de finals de segle XIX fins a mitjans del segle XX en una part d'Europa, bàsicament en l'Europa Central. Transmet un  coneixement molt detallat dels fets i de les seves conseqüències. És l'exposició terrible d'una realitat que li cau al damunt. 

El món d'ahir són les memòries d'un home de pau. D'un jueu benestar i conservador que es va haver d'exiliar. D'un home que ha viscut la glòria i la plenitud, però ha patit les guerres. És un crit reclamant entesa i en contra del odi, de qualsevol tipus d'odi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada