Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dia 14 de desembre a dos quarts de vuit del vespre
Comentarem:El gust amarg de la cervesa d'Isabel Clara Simó

dijous, 17 de novembre de 2022

Les dones i els dies

 POSSEÏT

 Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs

faran un sopar fred amb el meu cos

trobaran un regust de tu. I ets tu

que indecentment t'has estimat per mi

fins al revolt: saciada de tu, 

ara t'excites, te me'n vas darrera

d'un altre cos, i em refuses la pau.

No sóc sinó la mà amb que tu palpeges.

 

Aquest és un dels poemes que es van llegir i comentar en la darrera trobada del club de lectura. Ens va acollir la sala gran del mas Pahí, perfectament preparada per a la ocasió, amb la llar de foc encesa i les cadires en rotllana. Havia de venir la Marina Mallafré, experta en Ferrater. No va poder. Acabava de donar positiu en covid i va trucar per disculpar-se i proposar si volíem un altre dia. Volem.

La tertúlia, tot i l'absència de la Marina, va ser molt rica. De Gabriel Ferrater en va parlar gairebé tothom amb entusiasme. És inevitable, tractant-se d'una persona tan singular, no destacar i comentar la seva vida. Algunes tertulianes van confessar estar més fascinades pel personatge que per la seva poesia. 

Algú va dir que, de Ferrater, preferia els assajos. Altres estaven fascinats pels poemes curts, els més íntims, molts cops d'amor. Hi havia qui es decantava pels poemes llargs, com In Memoriam o Cançó del gosar poder. Aquests poemes que semblen prosa però tan treballats i estructurats amb una mètrica tan acurada. 

Es va destacar, especialment, el caràcter trencador de la poesia de Ferrater, la llibertat a l'hora de parlar de qualsevol tema. Ferrater no té compassió de res ni de ningú, aboca pel boc gros. Va trencar motlles i per això va ser molt criticat. Parla des de dins, del que sent.

Es va destacar la quantitat de camps que Ferrater va conrear.  Es va fer menció, perquè algú l'havia rellegit, del llibre de matemàtiques escrit amb Sebastià Bonet i de com Ferrater va posar nom a conceptes que no en tenien en català. Ferrater, es va concloure, és un personatge mític. Tots els seus amics el consideraven un geni. Ferrater va ser algú que va saber exercir la llibertat de ser.

Les dones i els dies, en la grossa edició crítica de Jordi Cornudella, era damunt la falda de cadascú i molts dels llibres tenien punts. Molta gent havia senyalat els poemes que més li havien arribat i es van llegir en veu alta i es van comentar les imatges quotidianes i la profunditat dels temes, I es va parlar d'olors, de colors i de sabors. I a algú que no havia entrat en la poesia li va agradar el que es llegia i es deia i va decidir tornar a llegir els poemes amb una altra disposició.

I per acabar, es van obrir unes botelles de bon vi i es va omplir la taula de diverses llaminadures, salades i dolces. I d'aquesta manera la tertúlia va continuar una estona més. I vam acabar, com sempre, amb ganes de tornar-hi.   


 

 

1 comentari:

  1. Molt bé Magda. M`ha fet gràcia el terme rellegir aplicat a un llibre de Matemàtiques.

    ResponElimina