De sang i fetge i de les dolçors d'una mona

Hi havia paradetes, roses i llibres, no massa, som un poble petit, però prou per donar el color de la jornada. Vam seure a fora, en rotllana, vam haver d'ajuntar algunes tauletes del bar del Pere. Vam repartir cafèsambllet contra el TTIP i punts de llibre amb una bonica foto de Les Borges del Camp. Vam repartir-nos, també, una més que exquisida mona feta a Ulldecona per mans expertes.

Era Sant Jordi i ningú no matava dracs, però del llibre que teníem damunt la taula la sang s'escolava per les pàgines.

Unanimitat total, va agradar molt a tothom, un 10 de puntuació mínima. No parlo del llibre, parlo de la mona. Dos taüts negres i dos de blancs no va tenir tanta sort, no vam fer mitjana de puntuacions, però crec que hauria quedat en un aprovadet. Poques vegades les opinions havien estat tan diverses, hi havia que el defensava aferrissadament, a altres no els semblava malament, però no el consideraven un llibre per recomanar i també hi havia qui considerava que era literàriament fluix, molt fluix.

Les defenses es basaven en la bona documentació i feina de recerca feta pel Pep Coll, la manera enginyosa de presentar la història, un capítol per a cada personatge, la descripció d'una gent i una terra i la seva duresa.

En contra: El tema i la escabrositat en què es mostra, més que un treball d'investigació i recerca, sembla dirigit a explicar una història de sang i fetge, un romanço de sang i fetge va dir algú. La invenció forçada de personatges i fets, gratuïta moltes vegades. La barreja entre document, novel·la realista, novel·la negra i morbositat.

Tota manera el tema va donar de sí, com sempre si és vol conversar, que volem. Vam parlar de l'especulació, de les migracions forçades, de la defesa de la terra, de les enveges...  

Com sempre, hi va haver qui va dir que havia patit molt. Per contrarestar patiments es va proposar fer una lectura de "divertimento" per al proper més, cosa que també es va aprovar per unanimitat.

Després de la passejada de rigor per les paredetes, tothom cap a casa. Les sangs i els fetges a la bossa per ser retornades al Xavier Amorós. La safata de la mona buida i els estomacs contents. Tornarem a llegir i ens tornarem a retrobar.