No va ser un sopar, perquè així s'havia estipulat, tot i que en tingués l'estructura. Igual que La vella escola que tot i ser una novel·la no es ben bé una novel·la. Tobias Wolff escapa de les regles del gènere, com nosaltres escapem de les regles d'un club, i això el fa, a ell i a nosaltres, més autèntics.
Però, on és, què és l'autenticitat?
El Joan confessà no haver-li preocupat massa el tema. Probablement el relat no fos del tot autèntic, possiblement, segur, vaja, no tenia res a veure amb ell i, tot i així, s'hi va endinsar, hi va lliscar, s'hi va sentir com si fos a casa, o millor dit, com si fos un adolescent en una escola d'elit on tot sembla tan perfecte que passes les pàgines xiulant còmodament.
La Mercè, però, no havia xiulat, mirava a dreta i a esquerra i notava que alguna cosa no anava, alguna cosa no era real.
Potser perquè en el fons els protagonistes són tots més fasos que un duro "sevillano"? diu la Fina.
Però, on és, què és l'autenticitat?
La Dolors i la Maria s'havien perdut entre els personatges i les històries, una estructura un xic difícil de seguir, si no es té el moment. Qui i què era cadascú? En realitat no acabaven de dir mai qui eren, o bé, sí que deien qui eren, però no què eren. Tot plegat podia arribar a fer farragós seguir la lectura fins al final.
La vella escola no és pot llegir com una novel·la. És una successió d'escenes narrades de manera magistral , en això hi va haver pràcticament unanimitat. Però què ens diu Tobias Wolff mentre dibuixa escenes?
Per a l'Enric el llibre tracta, bàsicament, de literatura, de les diferents maneres d'entendre i viure la literatura. Així, podríem dir que el llibre té tres parts ben definides, dedicades cada una a un autor de "moda" en el lloc i l'època en què es situa la narració. Els tres autors representen tres maneres d'escriptura: La que encorseta els mots dins l'estructura formal. La que pretén aconseguir adeptes per a una doctrina. I la que busca explicar l'autenticitat dels sentiments.
Però, on és, què és l'autenticitat?
La vella escola és moltes coses menys una novel·la formal. La vella escola és també la desmitificació de l'ensenyament perfecte, la desmitificació de la sinceritat pura. La desmitificació de l'amistat sense límits. I mentre desmitifica, aconsegueix enaltir la literatura, l'educació, l'amistat, i de manera especialíssima, la persona.
La vella escola és probablement una novel·la sobre l'autenticitat. Però en realitat no és una novel·la i nosaltres ens continuarem preguntat: què és l'autenticitat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada