Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dijous 23 de desembre a dos quarts de vuit del vespre
Comentarem: El pes de la papallona d'Erri de Luca

dijous, 7 de febrer de 2013

Montant o desmontant tòpics



Ho diu Ana Rosa Quintana, i llavors és cert i veritat absoluta: els nòrdics tenen fama de suïcidar-se de forma massiva. Els membres del Club de lectura, després de reunir-nos i sotmetre el tema a llargs debats i documentades reflexions, hem arribat a una conclusió certa:

Ana Rosa Quintana no coneix el nostre amic Arto Paasilinna

Tampoc, estem segurs, coneix el bosc de les guineus. I tampoc deu haver llegit el seu relat més conegut,  "Deliciós suïcidi en grup”. 

Bé sigui pel Paasalinna, be tingui la culpa l’Ana Rosa, el que és cert és que al voltant dels nòrdics (i per extensió, de la literatura nòrdica) hi ha una sèrie de tòpics:  són freds, són distants, abusen del alcohol i es suïciden. És això cert?

El Club ha decidit documentar-se. I el que és cert, i fàcil d’entendre, és que als paissos nòrdics fa un fred que pela (o no):


Tota la costa des de Vest-Agder fins a les Lofoten té temperatures mitjanes hivernals superiors als 0 °C, mentre que, per exemple Oslo, també a la costa però molt més l'est (i amb un clima de tendència ja més continental) té una mitjana de gener de -4,5 °C.
A Finnmarskvidda, a l'interior de Finnmark, la mitjana de gener és de -15 °C, mentre que la mínima temperatura mai enregistrada fou de -51,4 °C a Karasjok l'1 de gener de 1886.
La zona més càlida del país és la costa del sud-oest. Skudeneshavn, a l'illa de Karmøy té la mitjana anual més alta amb 7,7 °C.


I també te lloc un altre fenomen:

Des de finals de maig a finals de juliol, el sol mai no descendeix completament per sota de l'horitzó a les àrees del nord del Cercle Àrtic, mentre que a la resta del país, hi ha 20 hores amb llum de sol. De manera anàloga, de finals de novembre a finals de gener, el sol mai no surt per sobre de l'horitzó a les regions al nord del Cercle Àrtic.

I hem trobat altres dades, totes a la web de l’Eurostat que és una meravella estadística.

En primer lloc, nombre de suïcidis per països a la UE. En groc està marcada la mitjana europea. I veiem que Finlàndia,Suècia i Noruega (en lila) estan per sobre de la mitjana europea (en groc), en les posicions 6, 14 i 18. Es suïciden, si, això sembla, però tampoc és per tant. França, per exemple, es troba a la posició 9 i ningú en parla.


Aquesta segona gràfica mostra el nombre de morts per abús de l’alcohol a Europa. Aquí la cosa canvia. Noruega supera la mitjana europea, en la posició 9. Finlàndia i Suècia estan per sota de la mitjana, en les posicions 12 i 14 ( i la mitjana és la 11). Beuen molt més els francesos i els alemanys, o millor dit, es moren més per abusar de l’alcohol. I ningú considera que aquest sigui un tòpic al voltant de la literatura francesa o alemanya. Alemanys no hem llegit cap (crec), però francesos uns quants, i realment el tema de l'alcohol no és present. 




Així doncs, vistes i analitzades les gràfiques, què fem amb els dos tòpics al voltant de la literatura nòrdica? Doncs no ho se, ja que el que no tinc clar és que sigui correcte caure en tòpics tan anarosarians quan parlem de literatura. Però sembla que les estadístiques demostren que si bé la taxa de suïcidis és considerable, no ho és, respecte a altres països europeus, el consum excessiu d’alcohol.

Dit això, vaig a celebrar-ho bevent-me una cerveseta. Salut!

3 comentaris:

  1. Caxis tu, o caxis jo. Feia dies que ningú no publicava al blog i avui, que pel que sigui, potser perquè no fa sol, o perquè havia begut una copa de vi, m'he quedat "pasmà" amb el Fernández Mallo i he dit, ara ho llanço al bloc! Avui, que ho he fet així en calent, sense mirar, em trobo que ja hi havia aquesta entrada. Bé dues de cop és millor que res. M'encanta veure tant ben reflectides les moltes hores que tots i totes els membres i les membres del club vam dedicar a la reflexió al voltant dels tòpics sobre la literatura nòrdica. Sí que en vam fer de feina! Jo no ho acabo de recordar del tot, (seria el vi?) però m'ha agradat que tu ho haguessis apuntat tant bé.

    Per cert, sobre els francesos ... recordeu Mathias Enard? Un autor polèmic, en el seu dia llegit al club.
    http://zafarranchosmerulanos.blogspot.com.es/2012/11/el-alcohol-y-la-nostalgia-de-mathias_22.html

    ResponElimina
  2. I si voleu l'alcohol i la nostàlgia amb Traducció de Mercè Ubach, aquí teniu el primer capítol:

    http://www.columnaedicions.cat/docroot/grup62/includes/files/g62book/22412/pdfsummari/pdfsummari/L-alcohol-i-la-nostalgia-cap-1-sense-creus-.pdf

    Clar que, com veureu, és literatura francesa, però passa a Rússia :)

    ResponElimina
  3. Françarussia... només falta un país nòrdic per a que m'ho hagi de llegir urgentment!!!

    ResponElimina