El consell : No és una lectura fàcil. Fins que no arribes al centenar de pàgines, no coneixes ben bé quines són les intencions, o més aviat les ambicions, dels protagonistes. Per tant, es tracta de no defallir a l'inici, en la presentació dels diferents personatges i de la societat parisenca, tant dels rics com dels pobres. Un cop entres, ja hi ets, i llavors gaudeixes.
El fragment dedicat al club : Sap com es fa camí, en aquestes terres? Amb l'esclat del geni o amb la traça de la corrupció. (...) De res no serveix l'honradesa (...) La corrupció predomina, el talent escasseja. Per tant, la corrupció és l'arma de la mediocritat que abunda, i a tot arreu en sentirà el fibló. (...) No farà dues passes a París sense trobar martingales infernals, l'hi puc jurar. (...) No fa gaire més goig que la cuina, fa la mateixa pudor i cal embrutar-se les mans si es vol guisar; sàpiga rentar-se bé: tal és la moral de la nostra època. Es pensa que l'acuso? De cap manera. Sempre ha estat així. Els moralistes no el canviaran pas. L'home és imperfecte. N'hi ha de més o menys hipòcrites, i llavors els ases diuen que té o no té valors
La reflexió : Quan acabes de llegir Balzac (em va passar amb "La incapacitació" o "El coronel Chabert"), la pregunta que et fas és: l'egoisme i el mal triomfen sempre per damunt de l'honradesa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada