Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dijous 23 de desembre a dos quarts de vuit del vespre
Comentarem: El pes de la papallona d'Erri de Luca

dijous, 15 de novembre de 2012

El pecat fa forat


Els correus interns del club han començat a circular.  
Tot se'n va en orris sembla que està donant joc. Dimecres veurem fins a quin punt.
La comissió musi.cat ens ha fet arribar vídeos:
OGENE 
UDU
 i imatges amb els instruments. Aquí teniu l'EKWE:










I la comissió agri.cultura ens ha explicat com és el nyam:













L'Imma, de la comissió musi.cat, ha posat nom al conte de la Tortuga i els ocells.

Copio el conte, amb el nou títol, perquè quedi aquí per a la posteritat quan els llibres hagin tornat a les seves corresponents biblioteques:


EL PECAT FA FORAT 

    Era una vegada que van convidar tots els ocells a un banquet al cel. Estaven molt contents i van començar a preparar-se pel gran dia. Es van pintar el cos amb fusta de cam vermella i es van fer bells dibuixos amb uli.
    La Tortuga va veure aquests preparatius i aviat va descobrir de què es tractava. Res del que passava al món dels animals escapava mai a la seva atenció: La Tortuga era llesta com ella sola. Així que va sentir parlar de la gran festa cel, li va fer venir salivera només de pensar-hi. Hi havia una gran fam en aquells dies i la Tortuga portava dues llunes sense menjar un àpat en condicions. El cos li tremolava dins la closca com un tros de bastó ressec. Així que va començar a planejar com podia pujar al cel. 

    -Però no tenia ales – va dir Ezinma.
    -Espera – va fer sa mare- . La història va així. La Tortuga no tenia ales, però es va acostar als ocells i els va demanar que el deixessin anar amb ells.
    - Et coneixem massa bé - van dir els ocells després de sentir-la– Te les saps totes i ets una desagraïda de mena. Si et deixem venir amb nosaltres ens en faràs una de grossa.
    - No em coneixeu - va dir la Tortuga -. He canviat molt i sóc ben bé una altra, ara. He après que el que perjudica als altres es perjudica també a sí mateix.
   La Tortuga sabia parlar molt bé i en poca estona tots els ocells van acabar convencent-se que havia canviat i cada un d'ells li va donar una ploma, i es va fer dues ales.
    Per fi va arribar el gran dia i la Tortuga va ser la primera que va arribar al lloc de la cita. Quan van estar tots els ocells reunits, van aixecar el vol tots junts. La Tortuga estava molt contenta i xerraire mentre volava entre els ocells i aviat la van triar perquè parlés pel grup perquè era una gran oradora. Hi ha una cosa important que no hem d'oblidar - va dir mentre anaven volant -. Quan et conviden a una gran celebració com aquesta, has d'adoptar un nom nou especial per a l'ocasió. Els nostres amfitrions al cel esperen que respectem aquest costum mil·lenari.
    Cap dels ocells havia sentit parlar d'aquell costum però sabien que la Tortuga, malgrat els seus errors en altres aspectes, havia viatjat molt i coneixia les tradicions de pobles molt diferents. De manera que tots van adoptar un nom nou. Un cop es van haver rebatejat, la Tortuga també es va posar un altre nom. Es va fer dir "Tots vosaltres".
    Per fi el grup va arribar al cel i els seus amfitrions es van alegrar molt de veure'ls. La Tortuga es va plantar davant d'ells amb el seu  plomatge virolat i els va donar les gràcies per la invitació. El seu discurs va ser tan eloqüent que tots els ocells estaven la mar de contents d'haver-la portat, i assentien en senyal d'aprovació a cada cosa que deia. Els amfitrions la van prendre pel rei dels ocells, sobretot perquè semblava una mica diferent dels altres.
    Després de presentar-los i menjar nous de cola, la gent del cel va desplegar davant dels convidats els plats més exquisits que la Tortuga hagués pogut veure o imaginar en sa vida. La sopa la van portar calenta del foc i en la mateixa cassola en què havia estat feta. Era plena de carn i de peix. La Tortuga va començar a ensumar sorollosament. Hi havia nyam trinxat i també puré cuinat amb oli de palma i peix fresc. I també gerres de vi de palma. Quan va estar ja tot servit davant dels convidats, un dels amfitrions del cel es va avançar i va tastar una mica de cada olla. Després va convidar els ocells a començar a menjar. Però la Tortuga va saltar i va preguntar:
    - Un moment, per a qui heu preparat aquest banquet?
    - Per a tots vosaltres - va contestar un dels amfitrions.
    La Tortuga es va girar cap als ocells i els va dir:
   - Recordareu eu que el meu nom es Tots vosaltres. Aquí el costum és que el portaveu mengi primer i els altres després. Us serviran quan jo hagi acabat.
    Va començar a endrapar mentre els ocells rondinaven enfadats. La gent del cel va pensar que devia ser un costum seu això de deixar que s'ho cruspís tot el rei. De manera que la Tortuga va menjar el millor de cada cosa, i va beure dues gerres de vi de palma, i es va afartar de tal manera de beure i menjar que el seu cos es va inflar dintre de la closca.
    Els ocells es van aplegar al seu voltant per menjar les deixalles i escurar els ossos que havia tirat per terra. Alguns estaven massa furiosos per poder menjar. Van preferir tornar volant a casa amb l'estómac buit. Però abans de marxar cadascun s'emportava la ploma que havia deixat a la Tortuga per pujar.
    I vet-ho aquí que la Tortuga va quedar clavada dins la closca, farta de vi i de menjar, però sense ales per tornar cap a casa. Va demanar als ocells que portessin un missatge als de casa seva, però tots s'hi van negar. Al final el Lloro, que s'havia empipat més que els altres, va canviar de sobte d'opinió i va acceptar portar l'encàrrec.
    - Digues a la meva mare - va dir la Tortuga - que tregui al pati totes les coses toves que tenim a casa i les escampi per fora perquè jo pugui saltar des d'aquí sense fer-me massa mal.
    El Lloro va prometre donar l'encàrrec, i se'n va anar volant. Però quan va arribar a casa de la Tortuga li va dir a la seva mare que tragués a fora al pati totes les coses dures que tingués. I ella va treure les aixades, els matxets, les llances, els fusells i fins i tot un canó. La Tortuga mirar cap avall des del cel i va veure que la seva mare estava traient coses a fora al pati, però estava massa lluny per veure què eren. Quan li va semblar que estava tot a punt es va deixar anar. Va caure, caure i caure fins que va començar a témer que no pararia mai de caure. I després es va estavellar contra el pati de casa seva amb un estrèpit de canonada.
    Es va morir? - va preguntar Ezinma.
   No – va dir Ekwefi -. Se li va trencar la closca en mil bocins. Però hi havia un gran fetiller al poble. La mare de la Tortuga el va fer cridar i ell va reunir tots els trossets de closca i els va tornar a enganxar. És per això que la closca de les tortugues no és llisa..


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada