Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dia 16 d'abril
Comentarem: Lítica de Lucia Pietrelli

divendres, 18 de novembre del 2011

I encara Kawabata

Heu acabat País de Neu?

Si encara no ho heu fet espereu al final abans de llegir aquesta entrada.

Si l'heu acabat. Us ha agradat? Sé que hi ha qui dirà rotundament sí i qui dirà rotundament no i qui no sabrà exactament com respondre.

Estarem d'acord que és un llibre diferent, estrany probablement. Algunes persones consideraran, segurament, que ens és impossible entendre'l a causa de la distància cultural.

En una conversa íntima, que m'atreveixo a fer pública sense permís, l'Akane, que apadrina el llibre en nom de l'Ivan, deia: a mi m'ha agradat el Kawabata per la mateixa raó que em vaig enamorar, fa temps, de Marguerite Duras. Podríem dir que encara que he entès totes les paraules del llibre (excepte algun japonesisme), en essència no he entès ni una paraula. Se que hi ha algo, suposo que la gràcia del llibre, que se m'ha escapat. Que un tipet te una relació amb una geisha, allà al balneari del país de neu, ho he pillat. Però què hi ha més enllà de les estranyes converses que tenen, ni flowers. I suposo que aquesta és la gràcia d'alguns escriptors i algunes obres  Jo estic força d'acord amb aquesta senzilla però lúcida explicació. I, com ella, he gaudit moltíssim amb la lectura sense torturar-me per tot allò que no entenia.

L'Akane, però, n'estic segura, intueix més del que diu, i és aquesta intuïció, aquest veure sense acabar de veure, el que ens pot atrapar.

País de neu és de llarg el llibre, dels que hem llegit al club, que més m'ha obligat a recercar i indagar. Qui havia entès? Què havia entès? Què hi ha darrera de tantes i tantes imatges que, segur, volen dir molt més del que diuen? El que a mi em semblava que volia dir era el que realment volia dir?

La resposta a totes aquestes preguntes, bé a la majoria perquè mai una resposta és absoluta, l'he trobada en aquest article. M'ha semblat un fantàstic estudi sobre Kawabata i m'ha encantat el que diu de País de neu (descobrir que sí, que el que jo intuïa ja anava en la línia, cosa que aixeca l'ego) 

Us el recomano amb vehemència, però això sí, només si ja heu acabat el llibre- cliqueu aquí





 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada