..."Va ser
el quinze de desembre a dos quarts de vuit del vespre. Va arribar tothom
força puntual a casa l'Ada, encara que aquest tothom (o totdon com
diria l'Imma) fos més reduït que altres vegades. Set persones, el número
màgic que la Fina havia intuït. Set orelletes va portar la Fina, càlcul
perfecte.
L'Ada tenia la taula parada. Delicadeses de menjar cuinat per ella i xampany. L'Ester va portar dolços. I després de menjar i beure segons les ganes de cada una, i una mica més perquè tot era exquisit, l'Ada ens va oferir uns passos de ball i ens va demostrar l'origen comú de totes les danses mediterrànies començant per la mes vella de les que es fan i es desfan."
Aquestes frases són rescatades de l'entrada del 15 de desembre de 2010. Sempre recordarem aquell dia. La gràcia, el "carinyu", la intensitat vital de l'Ada. Es va esmerçar com amfitriona.
El somriure de l'Ada, les frases de l'Ada, la simpatia de l'Ada. La vergonya que va passar, i com vam riure, el dia que es va equivocar en la recomanació d'un llibre i ens va fer llegir un llibre per canalla pensant-se que era un per adults.
No va ser-hi gaire al club, aviat va tornar cap a la seva terra d'acollida, a Girona. Però el temps que la vam tenir a prop el recordarem sempre, sempre, amb un somriure i un sentiment d'amistat i afecte que no es pot perdre encara que ella ja no hi sigui.
Que la terra et sigui lleu, estimada Ada.
Ai!
ResponElimina