Botxan, el senyoret

El dimarts dia 18 d'abril ens vam trobar els del club. Bé, tots no, sempre hi ha algun impediment per algú. Vam parlar de Botxan, la novel·la del japonès Natsume Soseki escrita l'any 1906. Botxan vol dir senyoret, que tant en japonès, com en català, té un doble sentit: fill del senyor i també persona ben acostumada i sense experiència. És el protagonista de l'obra, i no se l'anomena de cap més manera. Botxan, nascut a Edo (nom antic de Tòquio), fa cap a un institut d'una illa perduda on és assetjat pels alumnes i on els professors, alguns, li fan la vida impossible. Els altres personatges de l'obra tenen nom, tots, però Botxan utilitza pseudònims que algú va explicar que en japonès tenen significat. Així, "Porc Espí", és conseqüent amb el que pensa, Camisa Vermella, el sotsdirector, encarna l'abús de poder, Bufó, és un bufó col·laboracionista, Teixó, el director, es creu molt hàbil, però no pinta gaire, Carabassa Tardana... I els alumnes, que dins de l'obra, protagonitzen algunes malifetes contra el pobre Botxan, però no són descrits i tenen un paper marginal.

El llibre va agradar, és de lectura fàcil, tot i que reflexa la cultura japonesa en aquell temps. Es va dir que segurament es perdien molts girs i molt de contingut a causa de la diferència cultural, però altres opinaven que els japonesos són iguals que tothom, i que l'enveja, la crueltat, la fatxenderia i la violència són perfectament comprensibles. El llibre està considerat al Japó com un llibre humorístic, i és cert en algunes escenes còmiques entre grups d'estudiants o les burles que fan del pobre Botxan, però no ho sembla el conjunt del llibre, i per això l'opinió de la diferència cultural quedava afermada. Com a bona novel·la explica uns fets, i la trama ve a dir que si un no s'entén parlant acaba actuant amb violència. L'autor, es va dir, busca retratar uns personatges, es preocupa per la moral i l'ètica, i això fa semblar que Botxan és una persona ingènua que no entén gaire el món rural, ell que ve de la capital. També es va plantejar que la novel·la era en realitat una aventura d'iniciació, on un personatge sense experiència de la vida es troba en situacions on l'enganyen, se'n burlen, se n'aprofiten i per la força de les coses, ha de madurar per sortir-se'n, i ho fa a través de l'honestedat, encara que li comporti enfrontaments. L'obra no retrata tant els personatges a través de descripcions sinó de comportaments.

Es va valorar també la figura de Kiyo, la vella serventa de la família, que sent per Botxan una mena d'amor maternal. Algú va insinuar si no era la figura de la mare, que el noi va perdre de petit. Quan Botxan abandona la feina i torna a Tòquio amb la meitat del sou, acull a la serventa i és feliç.

Com que érem "dimarts de pasqua" i havíem de fer honor al nom del club, vam acabar repartint-nos una mona feta pel Joan i la Mercè.

(Aquesta entrada, per absència de la Magda, l'ha fet l'Enric)