Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada:
17 de novembre a dos quarts de vuit a la Sala d'Entitats de Cal Dasca

Comentarem:
L'última trobada de Sándor Márai

dissabte, 25 de juny de 2016

A cadascú el que és seu. Però al Negret tot i força per tothom

No us penseu que passen només a Itàlia aquestes coses.
Us podria explicar molt del món dels caçadors. 
Maria Dolors Miravete




Vam arribar quan queia una de les tardes més llargues de l'any. Feia calor però no massa. Al Negret ja hi havia força gent. I, com calia esperar, la taula estava parada.

- No us penseu que això és un postre, que és un aperitiu- va dir la Maria Dolors.

Vam mirar una mica encuriosits el que hi havia a la safata. Pa de sègol amb formatge de cabra i maduixes amb xocolata. Per acompanyar coca de recapta, fuet, patates braves i no braves, olives ... i les begudes corresponents.

- Què us sembla si comentem els llibres? - feu una veu

- Doncs som-hi- va respondre una altra - de fet érem allà per això. Encara que veient la taula amb les amanides, els conill, l'estofat .. que ens esperava no acabàvem de tenir clar si els llibres eren l'essència de la trobada, Segurament no, i no calien masses investigacions per arribar a aquesta conclusió.

- A mi amb el llibre de l'Sciascia em va passar una cosa ben divertida. Se'm van girar els noms i no sabia si parlava del dolent o de la víctima.

- Víctimes, tres!

- Si però dues tenen noms menys confusibles .

- Doncs jo crec que tot és terriblement clar des del començament. Penso que l'autor ens posa les pistes necessàries perquè ens adonem que l'únic que no s'entera de res és el pobre mestre.

- I mira que sa mare ja li deia!

- Podríem dir que és una novel·la negra al revés

- Jo penso que ja l'havia llegida perquè no pot ser que abans de la meitat ja tingués clar què passaria al final.

- Clar, la va publicar la Cua de palla.

- I tant! Jo també l'havia llegida. Però ha valgut la pena tornar-hi. Sciascia és un clàssic. Un d'aquells que mai no et defrauda.

- Per això la vaig proposar per final de curs. Jugava a tret assegurat.

- Sens dubte Sciascia és el mestre de la negra mediterrània. La font d'altres grans com Camilleri o Vázquez Montalbán.

- Però al final volia investigar o lligar?

- Investigar, però quan la dona fatal es posa al costat... Un recurs molt utilitzat aquest de la dona que fa caure l'home solitari. Ho vam veure fa ben poc a Joc Brut

- Ara me n'adono! El bo, l'enganyat, és el pobre marginal, el que no ha entrat dins de l'engranatge del sistema.

- Clar, perquè Sciascia, com després els seus seguidors, utilitza la novel·la negra per fer, en realitat una crítica social.

- Una crítica a tota la societat, no únicament a un determinat poder. Ningú està lliure de culpa, perquè tothom coneix el crim i els criminals i ho accepten. Un realisme punyent.

- Els personatges estan fantàsticament dibuixats, amb tota la seva hipocresia.

- El capellà no, aquest no ho és gens d'hipòcrita, canta els seus pecats amb tota tranquil·litat i se'n fot de tot.

- Un dels millors personatges, sí, el capellà.

- I l'acudit sobre les temptacions!

- Què, ja ho hem dit tot?

- No, queden moltes coses que es podrien analitzar: de l'obra, de les corrupcions, de la societat ... Precisament, ara i aquí, això de les corrupcions ...


- Xeic! deixem-ho per un altre moment. No sentiu la oloreta del conill?




I per acabar no podia faltar la coca i el xampany.




2 comentaris: