Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dia 4 d'octubre a dos quarts de vuit del vespre
Comentarem:El regne de les dones de Anton Txèkhov

dijous, 15 de setembre de 2022

Inici de curs amb "El Señor Presidente" i un bon sopar al mas del Negret


Nang, nang, nang, nang, nang, nang, nang, nang. Les vuit del vespre al campanar de Les Borges del Camp. Era un dimarts 13, però la gent del Club de Lectura no és supersticiosa. A les vuit del vespre d'un 13 de setembre, dimarts, al mas del Negret estava ben parada una taula amb 14 plats i 14 coberts. La gent va arribar força puntual i cascú portava el menjar o el beure a què prèviament s'havia compromès. Però abans d'asseure's a sopar calia parlar de la lectura de l'estiu.

Alumbra, lumbre de alumbre, Luzbel de piedralumbre! Como zumbido de oídos persistia el rumor de las campanas a la oración. Així comença El Señor Presidente, un llibre que va agradar, força, molt o moltíssim, a les persones que s'hi van endinsar. Algunes, tres en total, no van poder, o més aviat no van voler, massa dura. Altres van estar a punt de deixar-lo després d'un primer capítol on ja es relaten tortures i es descriu de manera molt visual la pobresa i la tristesa dels rodamons. Però no ho van fer i al final van adonar-se que valia la pena continuar i llegir una obra tan profundament escrita.

El Señor Presidente és una novel·la del premi Nobel de literatura Miguel Ángel Asturias. Situada, sense dir-ho explícitament, a Guatemala a l'època de la dictadura de Manuel Estrada. És una de les novel·les anomenades "del dictador". I és la dictadura, efectivament, la protagonista d'El Señor Presidente. Una dictadura que s'estén cruelment sobre cada un dels racons del país i contra cada un del personatges. 

Algunes persones, com el Joan Manuel, la van llegir a poc a poc, concretament un capítol al dia, perquè, deia el Joan Manuel, es necessita molta voluntat. Altres, com la Fina, la van llegir molt ràpid. Per tal d'acabar-la, ja, deia la Fina, i tornar-la a la biblioteca. Que el pobre lector, amb esperança, és matxacat a cada moment és també una frase de la Fina que va dir que estava molt ben escrita, que és diàfana en el seu missatge,  i que és tan incomprensible com bonica a causa del seu llenguatge "florit" i "maia".  Que, avisant, la recomanaria.

El Joan Manuel no sabia si la recomanaria perquè encara no havia estat capaç de fer balanç entre el que havia patit i el que li havia agradat. Va comentar la precisió del llenguatge, en part gràcies a l'ús de localismes, i va dir que possiblement l'Asturias no era tant un geni de la literatura sinó un gran treballador que durant anys va anar confeccionant el llibre, frase rere frase.

Tant la Rosina com el Pep la recomanarien, sense avisar de res. Ells dos van ser, potser, els més entusiastes defensors de El Señor Presidente. Tots dos havien "flipat" "disfrutat com camells". Tots dos trobaven que era una novel·la fantàstica. Havien descobert un escriptor "de l'alçada d'un campanar" deia la Rosina. Els havia captivat la manera com descriu, com combina estils, com barreja l'hiperrealisme amb el surrealisme. Es molt fàcil quedar atrapat en l'argument, s'entén, tot i la dificultat del llenguatge, deia el Pep. És dur, certament, però al tenir tanta imatge poètica i tanta bellesa et permet un cert distanciament, afegia la Rosina.

Realista, detallista, precisa, onírica, surrealista, antropològica, extraordinàriament ben escrita. Reflex precís del patiment d'un país. Són les idees que es van anar repetint al llarg de la tertúlia. 

I per acabar, l'Enric, a qui també havia agradat molt la novel·la i que havia quedat captivat amb el llenguatge, va llegir un paràgraf. El següent: 

Una lechada de cal y pintura rosada fue el día en el horizonte, entre las cosas, bajo las puertas. Los seres se olfateaban antes de verse. Los árboles, enloquecidos por la comezón de los trinos y sin poderse rascar. Bostezo y bostezo las pilas. Y el aire botando el pelo negro de la noche, el pelo de los muertos, para tocarse con peluca rubia.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada