Propera trobada:

foto de Les Borges del Camp: Tere Balañá.

Propera trobada: .... dia 16 d'abril
Comentarem: Lítica de Lucia Pietrelli

diumenge, 21 de febrer del 2016

Fotografies i paraules al voltant de la pluja abans de caure..

Foto primera:
Està presa des de la porta de la sala d'entitats de Cal Dasca. Enfoca l'interior. S'hi veuen mitja dotzena de persones d'esquena. La imatge emana escalfor. Recordo que la tarda era més aviat fresqueta. La fotografia em fa arribar un clima de calidesa que no sé si prové del calefactor o del somriure de les cares quan es van girar.

Foto segona:
Des de la mateixa posició, dos o tres segons després de la primera. Aquesta fotografia que mirem des del mòbil, cal ampliar-la fins poder veure amb nitidesa el que hi ha damunt la taula. Sorprenentment no són llibres. Una olla gran, un plat de galetes, un coc i una botella amb etiqueta de moscatell.

Foto tercera:
És una foto de grup presa des de la taula. Hi ha més gent i estem asseguts en rotllana. La Maria Dolors reparteix xocolata desfeta en gots grans de plàstic on alguns ja hi suquen el coc. La Mercè reparteix en gots més petits el moscatell. El Joan alça un braç i el rostre denota sorpresa. La resta estem rient. Riem perquè el que hi havia a la botella no era moscatell, era calmant, un calmant fet a casa i que el fill es reservava per a ocasions especials. Era extraordinàriament deliciós.

 Foto quarta:
Des de la mateixa posició i enfoc que l'anterior. Les mans i les boques de la gent estan ocupades amb trossos de cocs untats de xocolata, una galeta o el gotet amb el calmant. Les cares, totes, rialleres. Va ser un riure simultani, contagiós que no vam poder estroncar fins al cap d'una estona, quan finalment el drama del llibre que havíem de comentar va aconseguir, no tinc gaire clar si del tot, tranquil·litzar-nos. 

Foto cinquena i última:
Des de la mateixa posició i enfoc que l'anterior. Tothom escolta amb atenció algú que parla. Era el moment de la pluja abans de caure. El que anava caient no era aigua, eren paraules.

Paraula primera: NO
No he entès res. Va dir. Potser havia llegit massa depresa. La matança del porc al poble NO li havia permès la relectura. El problema era que NO s'havia cregut els personatges. NO li havia quadrat la bipolaritat de la Beatrix. NO li havia quadrat el final. NO podia ser que una cega que sabia quan s'acostava el novio pel soroll dels passos a la gespa NO sentís el camió.

Paraula segona:  ATRAPADA
Sense cap plantejament. Sense necessitat d'entendre. Només sabia que havia quedat ATRAPADA per un lectura plena de seducció que et fa passar les pàgines una darrera l'altra i no pots parar de llegir fins ser ATRAPADA per aquell camió, i encara després. ATRAPADA per la veu que relata. ATRAPADA per les imatges que explica. ATRAPADA per la música de la Victòria dels Àngels i de la filla de la Gill. ATRAPADA per un final que no dóna respostes a les preguntes que no es plantegen.

Paraula tercera: FLUÏDESA
El mèrit és segurament de la manera d'explicar la història, a través de fotografies que llisquen una darrera l'altra amb FLUÏDESA mitjançant una veu que surt  FLUÏDA d'una gravadora. L'estil d'aquesta forma de narrar pot ser més àgil. Molt més FLUÏT que el d'un narrador omniscient clàssic. Semblant a la literatura epistolar, però més directe encara perquè és oral. Tot plegat fa que tinguis la sensació de no fer cap esforç, com si en lloc de llegir només escoltessis, i deixessis que el so FLUEIXI de l'orella a la vista per imaginar els paisatges, les cases, les persones ...


Paraula quarta: BLANC-I-NEGRE  
Tot i que era conscient que les fotografies només eren en BLANC-I-NEGRE  fins els anys setanta, les va continuar veient en BLANC-I-NEGRE  fins al final. És un llibre en BLANC-I-NEGRE. Va dir. Bé, només la història explicada per la Rosamond és la que és en BLANC-I-NEGRE. Com un documental llunyà. Quan mirem la Gill i les seves filles tornem a l'ara i aquí i notem els colors. El BLANC-I-NEGRE representa un drama que ja s'ha acabat. Ara la vida té color.

Paraula cinquena: TRANQUIL·LITAT
Una paraula estranya referida a un llibre on els drames s'encadenen. Però, quan algú la va pronunciar ens va semblar evident. Ho va dir amb tanta TRANQUIL·LITAT... És un llibre TRANQUIL, va dir concretament. I ens va sorprendre. Però ens vam aturar a pensar-hi amb TRANQUIL·LITAT i ens va arribar en el record una veu que explica TRANQUIL·LAMENT que la Beatrix no va ser estimada i va rebutjar la seva filla, que, com que no va ser estimada, va fer fer allò tan horrible a la seva. Un drama darrera d'un altre, explicat de manera TRANQUIL·LA  per una dona que té a punt les pastilles per poder marxar amb TRANQUIL·LITAT

Paraula sisena: CONSTEL·LACIÓ.
Es que havia fet un curs de psicologia sistèmica on li van explicar les CONSTEL·LACIONS i és d'aquesta manera que va viure la història, com una CONSTEL·LACIÓ on els errors i les misèries dels ancestres van recaient cap a les noves generacions.  

Paraula setena: DONA
És una història de DONES. La novel·la d'una saga explicada a través de les DONES. Histories meravelloses d'amor sempre d'una DONA cap una altra DONA. Amor lèsbic, amor maternal. Desamors, rancors entre DONES. Una història que explica una DONA perquè l'escolti una altra DONA a qui tres DONES cerquen infructuosament. Tres DONES que rebran finalment el legat que inicialment no anava dirigit a elles. O sí? 

Paraula vuitena: DESTÍ
És el  DESTÍ el que ha fet inevitable que siguin la Gill i la seves filles qui rebin les paraules que inicialment no eren, sembla, per a elles? Com fugiran la Gill i les seves filles d'aquest DESTÍ que ha turmentat les dones d'una família amb una crueltat que no podien ni intuir? Podien la Beatrix o la Thea fer una altra vida? Van ser els seus actes terribles fruit d'una determinada educació, de la manera de comportar-se amb elles, contra elles, les seves mares? O hi hem de veure en tot plegat el DESTÍ (Fatum) de la tragèdia clàssica ? 

Paraula novena: MATERNITAT
Una constant recerca de viure la MATERNITAT d'una manera plena. El buit per la MARE que no va ser. La impotència de no poder ser la MARE que hauria d'haver sigut. MATERNITATS frustrades que impossibiliten l'amor. MATERNITATS no volgudes que s'aboquen cap a la tragèdia.  

Paraula desena: ÈXODE
ÈXODE de refugiats a causa de la guerra. ÈXODE estroncat dins de la rulot que es podreix en un racó del jardí.  ÈXODE cap a una i altra banda de mar, cap a Europa i cap a Amèrica, sempre en l'intent de construir de nou, el que sigui. ÈXODE del propi jo. Fugides i tornades. I unes tombes que uneixen en un mateix i únic destí on la retrobada es fa possible, el darrer ÈXODE cap a la pau.



2 comentaris:

  1. Fotografia 1: La Magda descrivint amb imatges precises la reunió del club per al blog.
    Fotografia 2: La Fina aprofitant una estoneta lliure per llegir el blog.
    Fotografia 3: La Fina bocabadada revivint la reunió del club a través de les imatges precioses escrites al blog.

    ResponElimina
  2. Fotografia 4: l'Akane llegeix els comentaris via bloc i wahstap i es pica.
    Fotografia 5: l'Akane llegeix el bloc. Boca oberta.
    Fotografia 6: La Magda s'ha superat. Sempre sembla impossible que a la propera ho faci millor. Però si, sempre ho aconsegueix.
    Fotografia 7: Això tan maco ho vaig dir jo? O és el poder de les muses que ho fan sonar tan maco ara, quan ho recordem gràcies a la Magda?

    ResponElimina