Geisha

Una geisha és una dona que dedica la seva vida a totes les arts tradicionals japoneses.

El seu origen es creu que rau en els "barris del plaer" que hi havia abans al Japó, ja que la prostitució en un principi era legal, però en aquesta barris també es trobaven músics, ballarins i ballarines que més tard s'unirien per crear les geishes, que van començar sent homes, però poc a poc aquests es van veure desplaçats per dones. Comencen la seva feina durant la nit i l'acaben a la matinada; bàsicament assisteixen a banquets i festes d'homes de negocis (el preu per contractar una geisha és molt elevat, uns 800€ l'hora) i amb la seva conversa i el seu domini de gairebé tots els temes alegren els llocs on assiteixen.

Cal destacar que les geishes no són prostitutes, el fet de ser relacionades amb això cal buscar-lo en els soldats americans que durant la Segona Guerra Mundial van ocupar el Japó, i per tal de destacar les prostitutes es disfressaven de geishes.

Font: Viquipèdia.

****

Una geisha (芸者, pronunciat gueisha) és una artista tradicional japonesa. En la regió de Kinki, els termes Geiko (芸妓, Geiko) i, per a aprenent de geisha, Maiko (舞妓, Maiko) han estat usats des de la restauració Meiji. Les geishas van ser bastant comunes en els segles XVIII i XIX; avui en dia encara existeixen, però ha disminuït el seu nombre.

Les geishas van començar com a professionals de l’entreteniment; usaven les seves habilitats en diferents arts japoneses: música, ball i narració. Tradicionalment, les geishas començaven el seu entrenament de ben jovenetes.

Encara existeix certa confusió, especialment fora del Japó, sobre la naturalesa de la professió de les geishas. Aquest tema s’ha complicat a causa de les prostitutes japoneses, que volen gaudir del prestigi de les geishas promocionant-se davant dels turistes. Tradicionalment, la geisha ha de mantenir-se soltera. Va ser tradicional que les geishas tinguessin un “danna” o client habitual. Un “danna” era generalment un home adinerat, algunes vegades casat, que tenia recursos per finançar els costos de l’entrenament tradicional de la geisha i altres despeses considerables.

L’aparença d’una geisha canvia al llarg de la seva carrera, des de la femenina i maquillada maiko fins a l’aparença madura d’una geisha major i consolidada. Les geishas, quan comencen, generalment usen el característic maquillatge de maiko, consistent en la cara totalment blanca, l’ús de llapis labial vermell i adorns vermells i negres al voltant dels ulls i celles. L’aplicació del maquillatge és un art difícil i requereix un procés de perfeccionament llarg.

Després que una geisha ha treballat durant tres anys, canvia el seu maquillatge i utilitza un to més apagat. La raó és que s’ha tornat més madura i l’estil simple mostra la seva bellesa natural. Les geishas sempre utilitzen quimono.

Les aprenents de geisha duen quimonos de colors llampants i decoració extravagant. Les geishas majors utilitzen estils i dissenys més discrets. També és important destacar la longitud de les mànigues. El color, disseny i estil del quimono depenen de l’estació i de l’esdeveniment en el qual les geishas són presents. A l’hivern, les geishas poden ser vistes portant un “abric” adornat amb seda pintada. Els quimonos folrats són usats durant estacions fredes i els normals, durant l’estiu. Moltes geishas modernes usen perruques que han de ser cuidades per artesans molt experimentats. Així mateix, el seu pentinat requereix un art i una destresa que actualment està en vies d’extinció.

Font: periodistes en xarxa.