Comentem: La porta de Magda Szabó.
Editorial La Magrana - 271 pàgines.
Mira que estic cansada. Ja he tret la neu del carrer i he arreglat 16 cases. Amb aquestes paraules fa l'arribada la Maria Dolors, convertida per uns instants en Emerence, la protagonista del llibre que avui comentarem.
La Mercè, que és dóna treballadora i responsable, treu un full de paper. Com que va ser ella qui va recomanar el llibre ens vol explicar el perquè. Ho ha escrit, per no oblidar-se de res. Ha fet un redactat magnífic que acabem aplaudint. Ens ha agradat: la ressenya de la Mercè a tothom, el llibre a gairebé tothom.
El llibre, diu la Mercè, descriu
molt bé els dos personatges: Emerence i l’escriptora, contraposats
en tot, idees, gustos, manera de viure i entendre la vida… tot les
separa anys llum i tot i així es creen uns lligams i un afecte
grandíssims. Diríem que els extrems s’atreuen? Emerence -continua llegint la Mercè- és
una dona orgullosa, forta, treballadora, molts cops diríem simple i
ens equivocaríem, generosa i al mateix temps esquerpa renyida amb
les manifestacions d’afecte pels humans, no així pels animals (gats
i gos) a qui professa forts sentiments i protecció. L’escriptora,
plena de dubtes, sensible, que es trenca per dintre amb facilitat
però que aguanta totes les “impertinències” de Emerence
encara que alguns cops arriba a odiar-la quasi tant com l’estima. El
marit, menys dibuixat, però sempre present i que poc a poc queda captivat per la fortalesa de
caràcter i la generositat de la serventa.
De fet, és més llarga, força més, la ressenya de la Mercè, però l'he reduïda perquè també la resta de gent diu moltes coses i no voldria que aquesta entrada fes enrere el lector a causa de l'extensió. Escoltem, però, la Mercè, només un moment més, mentre ens explica que de La porta se n'ha fet una pel·lícula. L'ha buscada i l'ha trobada. Se l'ha mirada. Considera molt encertats els personatges. Només ha tingut un petit problema: la pel·lícula era en hongarès, sense subtítols i ... es perdia en els diàlegs.
És el torn de la Fina. Tots esperem allò de m'ha fet patir tant. I no ho diu. Ens explica que el llibre li ha agradat força. Bé, de fet només fins la meitat. Cap a mitja narració va tenir una crisi. La va saturar la relació d'amor-odi. Calia maltractar-se així?.
La Mercè i l'Enric repliquen quasi a l'uníson -És un estereotip del personatge; Emrence, és, sobretot, políticament incorrecta.- diu ella. -Precisament aquesta "crisi" és el que vol provocar l'autora en el lector- comenta ell.
I la Fina continua, pensa que no, que no, que s'ha passat una mica, potser és que, diu, no puc suportar que peguin els gossos. Emerence maltracta Viola? Com es pot considerar maltractament una manera de fer que no provoca altra cosa en el gos que una veneració total i absoluta per aquella persona que, sense ser la seva mestressa, ha aconseguit educar-lo exquisidament? Aquí el club debat, cosa de deu minuts, sobre maltractament (o tractament) dels animals. Diverses persones s'uneixen a la Fina "protestant" perquè malgrat tot el Viola no havia d'haver estat pegat
Sembla, de vegades, com una cosa morbosa. Com més maltracta més se l'estimen.
-Però és que maltracta per ensenyar la veritat- fa l'Enric. Certament, la idea general és que Emerence, aquesta dona simple i analfabeta, representa la veritat, la saviesa en estat pur, natural, desproveïda de tots els prejudicis i doctrines inútils que la humanitat ha anat assumint al llarg de civilitzacions.
L'Enric creu que La Porta és també un llibre crític sobre el sistema comunista, a Hongria, als anys 50. Anys 50? No a tothom li quadren les dates; per alguns indicis sembla que hagin de ser, com a mínim els 60. I ara passem, deu minuts més, pam més, pam menys, parlant sobre l'època en què passa tot plegat i, com en el cas del tracte-maltracte de gossos i persones, tampoc no ens posem d'acord. La Mercè, advocada defensora incondicional de la Szabó, pensa que això no és rellevant.
El Joan retorna la conversa al personatge de l'Emerence. Representa el món real -diu- el món del carrer. Algú que té perfectament clar què és important i què no. És evident que l'autora vol que la veiem com una heroïna, d'aquí tota la història de la filla (1). Comenta el Joan que mentre llegia el llibre s'imaginava l'autora estudiant minuciosament el caràcter de l'Emerence i fent-se fixes sobre cada un del trets i que aquests trets els va haver d'anar col·locant tots, cosa que, en algun moment, pot arribar a atipar una mica.
En aquest punt, l'Enric talla el debat per fer-nos adonar que al WhatsApp del club havien arribat uns missatges de l'Ester.
Fan així:
- Hola!! M'ha agradat bastant, el recomano
- La pag164-165 (2)
-Uffff les millors
- És un llibre profund que toca temes importants, religió, guerra, consciència
-voluntarietat, amistat... buffff
- sento no haver pogut venir avui, però em separen uns 280Km. de distància.
. sobre tot el final on tot xxxxxxx (3)
- per mi un Carpe Diem
- un llibre ple de símbols
I arribem al final. El moment que la porta ..... no, no es pot avançar, però és un final amb molta força i, aquí tothom hi està d'acord, ple de simbolisme. Què pretén dir-nos Szabó amb aquest final inesperat? Hi ha opinions per tots els gustos. Potser que
res de material pot tenir el valor de l'amistat i que el millor
testament és el record que ens queda. Potser el Carpe Diem de l'Ester. Potser un oblit total, una evaporació de tota aquella saviesa "natural" que es perdrà per sempre.
I en aquestes arriba la Rosa, la nostra "dona política" sembre atrafegada amb mil responsabilitats.
-Què heu dit?
-Dona, Rosa, que ja som al final i si comencem de nou no soparem (és que estranyament ningú no havia portat res que es pogués menjar).
A la Rosa el llibre li ha agradat, però també l'ha desconcertada. Aquesta necessitat de controlar-ho tot... -Tu d'on vens que tens la paraula control a la boca?- Li etziba el Joan que pren el paper de l'Emerence per posar la nota final a la reunió.
A l'Akane se li havia espatllat el cotxe i, de nou, no va poder assistir. Un altre dia serà. De fet el proper dia esperem que ningú no falti perquè hi ha gran esdeveniment de fi de curts amb amfitrions de primera. Els del Negret.
(1) d'aquesta "història de la filla" el Joan va dir més coses i de nou va ser un tema que com el tractament dels gossos o l'època en què es situa la novel·la va provocar una certa discussió. Però no en puc dir més aquí per no fer spoilers. (Això de l'spoiler és una paraula que vaig aprendre la setmana passada i l´havia de fer sortir per algun lloc)
(2) Aquestes pàgines són realment molt intenses. En elles l'Emerence parla de religió i de diners. Cada paraula té valor i obliga a una profunda reflexió.
(3) les xxxxxxx corresponent a unes paraules que tampoc no puc transcriure per allò dels spoilers (quin gustet que li he agafat a la paraula!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada